Els restaurants més romàntics de la Costa Brava

Si hi hagués un rànquing mundial de xiringuitos, aquest estaria en els llocs d’honor. I és que, potser, i sense ànim d’ofendre cap sensibilitat, estem davant l’hotel de platja perfecte. Una casa modesta que a penes destaca enmig el paisatge lunar del Cap de Creus, envoltada de pins i oliveres, allunyada del món i sense cobertura de mòbil: fins i tot hi ha pocs televisors, qui en necessita? Per completar el quadre hi tenim tres generacions d’una mateixa família que se’n fan càrrec i es presten –havent-hi una àvia, no podria ser de cap altra manera- a fer-te un altre plat si no t’agrada el menú del dia. Però el nostre tema és el xiringuito: funciona des del 1981, entre els mesos de juny i setembre aproximadament, i és chic sense passar-se, té 'groove' sense ser un antre de modernillos i manté un punt de lloc de pícnic en família que li acaba de donar el toc. Els divendres i dissabtes d’estiu hi ha dj’s i música en viu. Cal conduir per un camí de cabres per arribar-hi i, sobretot, no feu servir GPS perquè us perdreu; però paga la pena. Molt.

Està situat sobre un penya-segat i envoltat de cales: a Sant Sebastià de la Guarda. Per accedir a la terrassa no cal que us allotgeu a l’hotel, però pertany al restaurant de manera que mentre mengeu un arròs caldós o un bon plat de marisc de la llotja de Palamós, podeu contemplar les espectaculars vistes. I, de pas, les platges de Tamariu, Llafranc i Calella de Palafrugell. Impresionant, eh? Doncs en directe encara més. 

Santiago Rusiñol va sentenciar que Sant Feliu de Guíxols, una ciutat puixant per la indústria surera a finals del segle XIX però mortalment avorrida, era "una gàbia d'or plena de mussols". Deixant de banda si la dita és encertada o no, el cas és que la frase forma part del parlar quotidià de la ciutat i aquest fantàstic xiringuito d'estiu se l'ha fet seva.Des de Setmana Santa obren durant els caps de setmana per aprofitar les hores de més sol, però és durant la temporada d'estiu que s'hi pot fer des d'un bon esmorzar fins a una copa de matinada. També fan plats lleugers, amanides i tapes. És un indret bonic, amb molt bones vistes i on s'aplega la gent més guapa.

Que no us ho expliquin: l’encant de la Devesa de Tor s’ha de sentir en pròpia pell. Arribeu-vos al petit poble empordanès i endinseu-vos en aquesta masia del segle XVI restaurada. L’ambientació us portarà a un espai-temps indefinit, exòtic i sensual, d’on no voldreu tornar. Passeu per qualsevol de les sales de nom suggeridor (la Cova, l’Íntima, la Clandestina, el Cel...) i, si aneu ben acompanyats, prepareu-vos per una vetllada romàntica de fil musical ‘chill-out’ i llum d’espelmes. Us encisaran els beuratges com l’Elixir del Carib, les Bombolles exòtiques, el Cupido o la Marilyn, i també la selecció de ginebres amb les tòniques més sofisticades, les cerveses i les begudes sense alcohol. I, si tant de misticisme us obre la gana, acompanyeu-ho d’un assortit d’embotits ibèrics, formatges de la zona o ‘foies’. Us quedarà gravat a la memòria.

Com en molts altres casos de restaurants familiars, el Roser 2 és un bon exemple de com la il·lusió i la formació acadèmica d’una segona o tercera generació converteix un restaurant de cuina marinera tradicional en alguna cosa més de valor afegit a través dels camins de la creativitat i la sofisticació, sense abandonar mai la base i la devoció cap a la matèria primera de qualitat i de proximitat. El restaurant, emblema de l’oferta gastronòmica de l’Escala i ubicat arran de costa amb privilegiades vistes de la Badia de Roses des de les taules, està dirigit de manera bicèfala pels germans Jordi i Rafael Sabadí des del 2005. El primer és l’amo i senyor dels fogons, on hi cou una cuina marinera i empordanesa, sensible a cada estació de l’any, però també posada al dia amb tocs moderns i d’autor. En tots els plats és primordial el bon producte, i especialment en el cas del peix i el marisc que, sempre que es pot, prové de les barques dels pescadors de l’Escala o Roses. El segon germà és el cap de sala i, sobretot, el somelier del restaurant. En Rafael pot presumir d’una extensa i premiada carta de vins amb més de 600 referències, que són un resum de les millors zones vinícoles del món, sempre amb especial protagonisme dels vins de la DO Empordà.

El nom del restaurant és El Balcó de Calella, us cal més informació per imaginar el que pot oferir? Exactament, aquest restaurant és sens dubte el qui compta amb les vistes més espectaculars del paisatge de Calella de Palafrugell que tant va inspirar grans literats com Josep Pla. Pertanyent a l’Hotel Sant Roc, el restaurant El Balcó de Calella ofereix cuina de mercat i d’autor regada amb la visió de les mítiques voltes, la platja del port Bo o les instantànies més “instagramejables” de la Costa Brava. És típic degustar-hi un bon arròs o una fideuada, tot i que el peix, els tàrtars o la vedella són també grans eleccions. També podeu aprofitar per anar-hi entre setmana a fer un menú amb un preu més que correcte i gaudir del lloc sense tanta gent. Demaneu una taula al costat del mar i estareu literalment penjats en un balcó a la Costa Brava. 

Us agrada el sushi? Que no us donin maki per llebre! El millor sushiman (bé, un dels millors) del món el tenim a casa nostra. Concretament a Cadaqués. Es diu Federico Filipetti,-tot i que tothom el coneix com a Fede-, i és un xef argentí format, entre altres llocs, al Bulli i al Celler de Can Roca. Filipetti és, també, un dels valors puixants del panorama gastronòmic gironí. No us ho creieu? Aneu al Haiku, aquest petit i pintoresc restaurant de Cadaqués cada dia més popular. Tot i que opta per una cuina tradicional japonesa, en Fede, aporta als plats el seu toc personal, gairebé mediterrani, convertint el sashimi, nigiri, maqui o tempures en experiències memorables. Per cert: Els vegetals, plantes, flors, herbes que utilitza les conrea ell mateix al seu hort. Si hi aneu, no us perdeu el carpaccio de vedella Kobe: per llepar-se’n els dits. 

Els Pescadors era una antiga taverna del Port de Llançà fins que, fa 30 anys, la família Fernández-Punset la va transformar en un restaurant de cuina marinera creativa. Combinen el mar i la muntanya segons l’estacionalitat. En Lluís, el xef, aporta tot l’aprenentatge adquirit en diversos restaurants d’alta cuina del país, com el Celler de Can Roca, i de fora, a l’hora de renovar els plats mariners de tota la vida. Arròs de cabra de mar, caldereta de llagosta, espardenyes amb tripa de bacallà i botifarra negra, gratinat de llagostins amb bolets confitats, etc. A l’estiu, si sou dels que pareu el sol com llangardaixos, podeu endur-vos l’arròs dels Pescadors a la platja. En preparen per a picnics sobre la sorra!

No el podem pas deixar de recomanar perquè a la fi del món, sobretot si queda a menys de dues hores de cotxe de casa, s’hi ha d’anar almenys un cop a la vida; però us explicarem quatre precaucions perquè l’experiència sigui el més exitosa possible. Fa 25 anys que un biòleg britànic es va enamorar d’aquesta antiga caserna de Guàrdia Civil i hi va fer un restaurant amb unes quantes habitacions per llogar que amb el pas dels anys ha adquirit categoria de mite, sobretot per les festes de Cap d’Any i perquè s’hi pot anar a ple hivern a barallar-s’hi amb la tramuntana a pit descobert. Ens arriben, però, algunes veus de que el local, de clara vocació bohèmia, necessita un xic de reformes i que en temporada alta les esperes per ser servit són llargues. Cap problema perquè només per anar-hi a seure i mirar l’infinit val la pena agafar-se festa un dimarts de febrer. Abrigueu-vos, això sí.

Teniu clar que Cala Jóncols és un dels millors xiringuitos de la Costa Brava? Doncs els antics propietaris, la família Gómez-Alvaz, regenten des del 2005 La Pelosa. Un restaurant-xiringuito situat a la cala del mateix nom, -ben a prop del Parc Natural del Cap de Creus i del ja tancat El Bulli- que en poc temps s’ha convertit en un dels millors del litoral gironí. Cuina casolana i tradicional on destaca l’amor pel producte. Tot i que la carta és força extensa, la seva especialitat són els arrossos i, evidentment, el peix, provinent de la badia de Roses. Dos imprescindibles: l’arròs caldós amb llamàntol (voldreu la recpeta, però per més que insistiu no us la donaran) i la fideuà. Això sí, quedareu més que satisfets si us demaneu qualsevol varietat de peix. De llagrimeta.