5 raons per apropar-se a Sarah Kane

Intèrprets de la talla d'Isabelle Huppert s'han posat en la pell de la veu de 'La psicosi de les 4.48'. És un desafiament majúscul. I hem de dir que hi ha poques obres de teatre on les actrius puguin lluir-se com aquí. No cal dir l’enorme responsabilitat que sent Alarcón de posar-se en la pell del personatge sense nom inventat per Kane. “És un repte”, constata.

Als 34 anys, 'La psicosi de les 4.48' és un punt d’inflexió en la carrera d’Alarcón. És d’una generació que no ha tingut l’oportunitat de fer d’Antígona o de senyoreta Júlia o d’Ofèlia. Va ser la musa de Pau Miró i va triomfar en el circuit indie amb el 'Sé de un lugar' d’Iván Morales. Poques ocasions més de demostrar el que pot arribar a fer com a actriu. Ara, que ja no és una jovencella ni tampoc no és gran, aquesta obra, diu, “em permet ser dona”. “És un curro de fons, d’atleta”, constata. Ara haurà d’estar quatre setmanes donant vida a aquesta obra d’art sobre el dolor. I no serà fàcil.

Alarcón pensa que si algú l’hagués vist, si algú l’hagués estimat, Kane encara seria aquí. Ella ha intentat allunyar-se tant com ha pogut de la figura de la dramaturga. Sí, hi ha la ràbia, la solitud, la tristesa i una necessitat immensa d’amor, però l’actriu ha construït un personatge que ha foragitat el fantasma de Kane.

Kane es va suïcidar abans de veure estrenada aquesta obra. Però això no vol dir que sigui una apologia del suïcidi. No escriu acotacions i no dóna cap mena de pista de muntatge als agosarats que s’atreveixen amb les seves obres, cosa que fa que cada  posada en escena sigui una aventura. El punt de partida de Maicas ha estat el ritual a l’hora d’explicar, apunta Alarcón, “el dolor profund que sent una persona davant la incapacitat de viure”. L’actriu creu que 'La psicosi de les 4.48' neix de la necessitat brutal de viure de Kane. “Mai no diu que la vida sigui una merda, però se sent incapaç de viure en aquest món”, indica.