El millor de la cartellera del gener als cinemes de Barcelona

El biopic de Robbie Williams protagonitzat per un ximpanzé CGI. Fa uns anys, en una entrevista, el bad boy del pop-rock britànic, es va autodefinir com a “mico-actor”, per la seva sensació d'exposició constant, com si fos un animal tancat en un zoo que ha d'actuar les 24 hores del dia. La resposta en qüestió es convertiria en la idea més boja de tota biografia cinematogràfica que es recorda: 'Better man', o la història d'un nen que somiava ser una estrella de la música, assoleix un insospitat abast emocional amb l'aposta del ximpanzé-actor. I la pel·lícula, a diferència d'altres biopics musicals recents que emblanquien el personatge (del Freddie Mercury de 'Bohemian Rhapsody' a l'Amy Winehouse de 'Back to black), no amaga l'arrogància del personatge, ni les seves addiccions i excessos, ni les baralles amb els altres membres de Take That (la boyband en la que Williams es va donar a conèixer) o amb la seva ex Nicole Appleton (cantant d'All Saints), ni els seus problemes de salut mental, ni els seus traumes familiars. Amb uns extraordinaris números musicals (el que posa mig Londres a ballar al ritme de 'Rock DJ' deixa amb la boca oberta), Robbie Williams s'obre en canal i el resultat és sensacional.

Dir.: Michael Gracey (Austràlia, 2024). 131 min. Estrena: 1 de gener

Dues missioneres mormones piquen a la porta d'un home aparentment interessat per la seva particular interpretació de l'Evangeli. Quan entren a casa seva, amb la promesa d'un te i un tros de pastís de nabius mentre parlen de la paraula de Déu, les dues joves es veuran atrapades en un pervers joc del gat i la rata marcat per una apassionada discussió respecte a les religions. Veure Hugh Grant en un registre insospitat (o no tant, veient les seves darreres eleccions cinematogràfiques) és un dels grans reclams d'aquesta pel·lícula de terror psicològic, que posa el focus en la crisi de fe quan el què està en joc és la supervivència. Signada per Scott Beck i Bryan Woods, guionistes de la sensacional 'Un lugar tranquilo', el film és juganer, tremendament eficaç en l'aposta per ser, quasi, una peça de cambra, amb tres personatges (Grant està molt ben acompanyat de Sophie Thatcher i Chloe East) tancats en un únic espai, una atmosfera claustrofòbica i sorprenents girs de guió.

Dir.: Scott Beck i Bryan Woods (EUA, 2024). 110 min. Estrena: 1 de gener

Daniel Craig es despulla en cos i ànima posat a la pell de William Lee, alter ego de l'escriptor William S. Burroughs, en l'adaptació de la seva rellevant novel·la 'Marica'. En mans de Luca Guadagnino, 'Queer' vindria a ser un revers fosc de l'exitosa 'Call me by your name' (2017). Si el cineasta italià oferia, en aquella pel·lícula, una mirada al descobriment emocional i sexual d'un adolescent gai, aquí posa el focus en la decadència d'un nord-americà que, després de la Segona Guerra Mundial, es refugia a Ciutat de Mèxic com a expatriat. Addicte a l'alcohol i les drogues, i enyorant connexions emocionals reals, el protagonista camina de bar en bar i transita de cos en cos, fins a fascinar-se per un jove fotògraf amb qui inicia una singular relació que els portarà a compartir experiències amb el sexe i els estupefaents. Daniel Craig demostra ser un actor sensacional en aquest viatge sensorial i lúbric, psicodèlic i sòrdid, que s'alimenta de tendresa, soledat, luxúria i amor no correspost.

Dir.: Luca Guadagnino (Itàlia, 2024). 135 min. Estrena: 1 de gener

Totes les travesses apunten a Kieran Culkin com a gran aspirant a endur-se un Oscar per la seva interpretació del cosí impulsiu i passat de voltes de Jesse Eisenberg en aquest viatge de dos personatges a la recerca dels seus orígens. L'estrella de la sèrie 'Succession' i qui fora l'alter ego de Mark Zuckerberg a 'La red social' protagonitzen aquesta road movie en què dos nord-americans jueus arriben a Polònia, allà on va néixer la seva recentment traspassada àvia, una supervivent de l'Holocaust que va poder començar una nova vida als Estats Units. Dirigida i escrita pel mateix Eisenberg, amb un guió premiat al Festival de Sundance, 'A real pain' transita de l'humor a l'emoció més commovedora, jugant amb elements de les 'buddy movies', amb el constant xoc d'oposades personalitats dels dos cosins. I proposa una mirada a la identitat i el judaisme, al llegat emocional que ens deixa el dolor viscut pels nostres avantpassats i al turisme vinculat a la memòria històrica que, moltes vegades, banalitza allò que es pretén homenatjar.

Dir.: Jesse Eisenberg (EUA, 2024). 89 min. Estrena: 10 de gener

Rehabilitation Through the Arts és un programa que fa servir el teatre i l'art per ajudar els interns de la presó de Sing Sing a trobar una certa sortida i a transformar les seves vides. El cineasta Greg Kwedar ha tingut experiència com a professor voluntari en centres penitenciaris, i ara porta la seva experiència a la pantalla gran, amb una història interpretada per actors professionals i per antics presos que van participar en activitats similars i que es posen a la pell de versions més o menys fidels de si mateixos. Colman Domingo (nominat a l'Oscar l'any passat per Rustin, i tot apunta que repetirà enguany per aquest personatge) és el rostre més reconeixible del repartiment d'aquesta història de redempció i segones oportunitats, i que navega per les aigües difuses de la realitat i la ficció. El poder sanador de l'art elevat a l'enèsima potència.

Dir.: Greg Kwedar (EUA, 2024). 105 min. Estrena: 10 de gener.

Les infanteses trans es posen en el punt de mira d'una pel·lícula que, en realitat, fa servir el tema per establir un joc de miralls amb la peripècia d'una mare que s'ha oblidat de ser dona: el títol de la pel·lícula al·ludeix a tot allò que l'Ana, una dona separada i mare d'una nena que comença a explicitar sentir-se un nen, ha abandonat. “Com a dona, és fàcil amagar-se darrere de la maternitat i deixar de banda coses importants per a tu que aparentment potser no ho són tant pel teu fill”, explica la directora, guionista i protagonista Marta Nieto. La recerca de la identitat de la criatura s'aparella a l'exploració de la identitat fragmentada d'una mare que, sense ser gaire conscient, necessita reconnectar amb qui era abans de parir. D'alguna manera, 'La mitad de Ana' s'uneix a altres pel·lícules recents sobre un tema com la maternitat, que han pogut oferir una mirada diferent, fins i tot oposada, a la tradicional: de 'Salve Maria' a 'Mamífera', o a la sèrie 'Això no és Suècia'. Perquè es pot ser mare de moltes maneres.

Dir.: Marta Nieto (Espanya, 2024). 89 min. Estrena: 10 de gener

Sexe, desig i tabús, matrimoni, feminisme, relacions de poder i consentiment. Des de la mirada d'una alta executiva d'una empresa multinacional, tots aquests assumptes prenen una dimensió insospitada, i 'Babygirl' aposta per posar-les damunt la taula sense cap fre ni autocensura. La neerlandesa Halina Reijn, guionista i directora de la pel·lícula, compta amb la complicitat d'una valenta Nicole Kidman: en la primera escena del film, i immediatament després de fer l'amor amb el seu marit (Antonio Banderas), surt sigil·losament de l'habitació, es posa un vídeo pornogràfic a l'ordinador i es masturba fins a, aquest cop sí, l'orgasme. Un inici que és tota una declaració d'intencions del què ha de venir. A partir d'una experiència sexual extramatrimonial, la protagonista viurà un íntim conflicte de personalitat quan trobi la llibertat sexual somiada en una relació de submissió que sí que omple les seves necessitats. Reijn planteja temes de gran complexitat, amb intel·ligència i sentit de l'humor, i amb un enfocament obertament feminista, quasi revolucionari, animant al debat en sortir del cinema. I això, avui i des de Hollywood, és molt.

Dir.: Halina Reijn (EUA, 2024). 114 min. Estrena: 17 de gener.

Tres hores i mitja, amb un intermedi de quinze minuts, rodada en 70 mm i en format VistaVision, tota una raresa en temps de poc risc, sempre mesurat per algoritmes i analistes de dades. 'The brutalist' juga en contra d'advertiments i mals pronòstics, i es converteix en una pel·lícula monumental en tots els sentits. La història d'un arquitecte hongarès que arriba com a refugiat als Estats Units fugint del feixisme de l'Europa de finals de la Segona Guerra Mundial, i es troba que la terra de les oportunitats només és possible amb improbables cops de sort: perquè l'Amèrica lliure és classista i racista, i aposta per un capitalisme tan salvatge que condemna quasi tothom a la misèria. El protagonista, interpretat per un extraordinari Adrien Brody (no el vèiem desplegant el seu talent d'aquesta manera des d''El pianista'), es rebel·la a un destí escrit i aconsegueix una insospitada oportunitat d'aixecar un edifici visionari, una obra faraònica que connecta amb els traumes patits en una vida rebentada per la violència i el nazisme. El somni americà es qüestiona amb gosadia i tones de pur cinema, en una de les pel·lícules que inqüestionablement marcarà aquest 2025.

Dir.: Brady Corbet (EUA, 2024). 215 min. Estrena: 24 de gener.

Un actor amb una neurofibromatosi que fa que tingui la cara desfigurada i plena de tumors decideix sotmetre's a un tractament mèdic experimental que canvia el seu aspecte radicalment. Però, convertit ara en un home extraordinàriament atractiu, el protagonista s'adona que, malgrat l'aparença exterior, l'interior és exactament igual, i la convivència amb si mateix continua sent profundament desagradable. Amb aquesta premissa, Aaron Schimberg proposa una reflexió sobre les imposicions socials respecte del físic i el paper que tenen tots aquells que no s'ajusten al cànon de bellesa que ha redactat ves a saber qui. Tant divertida com desoladora, i amb referents més o menys evidents com 'L'home elefant', de David Lynch, o les meta-faules de Charlie Kaufman, 'A different man' va donar-li un Os de Plata a Sebastian Stan (en el mateix any que ha brodat el rol de Donald Trump a 'The apprentice') reconeixent la millor interpretació del passat Festival de Berlín. Renate Reinsve ('La peor persona del mundo') i Adam Pearson, actor afectat amb neurofibromatosi, acompanyen Stan en el repartiment del film.

Dir.: Aaron Schimberg (EUA, 2024). 112 min. Estrena: 31 de gener.

El racisme, les relacions de poder, els privilegis de classe i la misèria moral dels qui es creuen superiors i miren amb condescendència i/o menyspreu el seu entorn... aquests són els ingredients d'una comèdia d'aires berlanguians, crítica amb la seva mirada a una societat que es resisteix a evolucionar. Elena Manrique, directora debutant, amb enorme experiència com a productora, planteja la peripècia d'algú que ha travessat el mar en pastera buscant un futur millor i que s'acaba refugiant en el jardí d'una casa senyorial d'una vila andalusa. Des del punt de vista de la persona migrant, serà tot un xoc trobar-se amb la senyora de la casa, una dona tant excèntrica i capriciosa com classista i manipuladora, que perpetua unes ràncies dinàmiques relacionals amb la gent que l'envolta. Tres actrius molt poc conegudes (Edith Martínez Val, Beatriz Arjona i Sonia Barba, la gran sorpresa del film) brillen en una pel·lícula que fa riure i reflexionar a parts iguals.

Dir.: Elena Manrique (Espanya, 2024). 103 min. Estrena: 31 de gener.