5 concerts que cal gaudir a partir de la reobertura de la sala Apolo

Aldous Harding ve de molt lluny, de Nova Zelanda, i arriba perquè la passió per la música és tan forta que necessàriament ha de moure muntanyes i rastrejar les millors noves veus a llocs inesperats. El concert està organitzat per Primavera Sound, i ens permetrà descobrir una jove compositora que ha trobat l’excel·lència en l’art de la balada fosca, a l’estil de Nick Cave. Harding té dos discos publicats –ara presentarà el segon, ‘Party’ (2017)–, i no t’has d’estranyar si et recorda a artistes com PJ Harvey, Lorde o Feist. Està a la mateixa categoria, creixent i millorant amb cada nova cançó.

És una de les grans veus del soul contemporani, un artista amb una veu privilegiada que fa pensar, de vegades, en que hi ha un hereu al segle XXI de grans vocalistes masculins com Marvin Gaye. José James és britànic i va donar-se a conèixer fa uns set anys en un context molt semblant al que va preparar el camí a noves sensacions de la música urbana i sexi com Sam Smith: a prop de productors de dubstep, R&B i hop hop, tot i que en el seu cas hi ha una devoció clara pel soul clàssic i pel jazz més sensual. Tocarà acompanyat per una banda en directe: pura classe.

Aquest concert pertany al cicle Caprichos de Apolo, que sempre aposta per artistes que mai han tocat a Barcelona, o que estan just al començament de la seva carrera, per sota del radar. Aquest trio de noies prové de Nigèria, i el seu so és una mescla entre rock d’avantguarda, sec i esquerp, i folk local, combinat amb veus harmonioses i percussió tradicional. Una nova proposta de músiques del món, radicalment nova, i que posa en contacte els sons del desert i els de l’Àfrica negra.

Una altra proposta dels Caprichos, en aquest cas un peculiar quintet francès que fa techno acústic. Que el techno sigui acústic és una contradicció, un oxímoron, però l’expressió té sentit perquè l’efecte que creen amb els instruments –guitarra, bateria, piano i dos contrabaixos– és el d’una riquesa de textures i un control del ritme que només trobem en la música de ball moderna més hipnòtica. De fet, si no els veiéssim en directe i no podéssim comprovar què estant fent, segurament pensaríem que està sonant una nova producció de Four Tet o James Holden. Són fenomenals.