Grec 2014: espectacles infantils

Els espectacles per a nens que es poden veure a la ciutat El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la capital francesa. Tots els artistes catalans que passaven per París n’estaven assabentats. Fortuny va ser el primer. Més endavant, Santiago Rusiñol o Darío de Regoyos coŀleccionaran art japonès i s’inspiraran en aquesta cultura tan e

Els millors bars i restaurants per menjar fora de casa amb la família 10 restaurants per fer un mos en família Merquén El merquén és un saborós condiment a base de pebrot torrat, herència de la cultura maputxe difosa a la Patagònia xilena i argentina. A Xile té molt predicament i s’utilitza per assaonar els plats més refinats de la cuina andina. Merquén és el nom que el xilè Rolando i la catalana Laia han posat a aquest restaurant d’ànima xilena i aroma mediterrània. No és només una argúcia del màrqueting, sinó que aquest matrimoni mixt ho ha interioritzat molt bé. Si bé hi ha una sèrie de plats xilens, rigorosament ben elaborats, la Laia, a la cuina, hi posa els seus tocs catalans. Sobretot en les tapes. Comencem per les empanades, exquisides, amb una massa ben diferenciada de les versions dels seus veïns argentins i fonamentalment preparades al forn. Aguaribay El millor que es pot dir d'un vegetarià és que no ho sembla. Defugen la cuina del vegetarià de batalla estil tofu arrebossat, i cada migdia hi podem trobar un molt menú amb plats imaginatius, saborosos i nutritius, com les mongetes amb crema de polenta i sàlvia, o pasta farcida artesanal, sempre amb una tapa d'aperitiu inclosa. Per la nit triomfa un repertori de tapes com les 'papas arrugás', les empanades argentines i fajites i burritos. Petita i acurada sel·lecció de vi i cervesa. Semproniana Tota la gràcia, frescor i salero de l’Ada Parellada. Val la pena anar-lo revisistant per la seva reinterpretació del clàssic

10 propostes familiars per passar-ho bé amb els més petits El robatori del bestiari Al MNAC ha desaparegut una pàgina d'un antic manuscrit medieval on apareixen dibuixats un munt d'animals. Les pistes que trobareu a les pintures de la Col·lecció d'Art Romànic us permetran identificar-la i el vostre enginy de detectius us portarà també a descobrir qui és el lladre. Recolliu el material per fer aquesta activitat al taulell d’informació del vestíbul. A partir de 7 anys. Fa 100 anys La Pedrera A través de jocs, representacions i indumentària de l’època, coneixereu els grups socials que passejaven per la Barcelona del 1900: els burgesos, els artistes, els menestrals i els obrers i comprendreu com eren les relacions que s’establien entre les diferents classes socials. Cinema infantil La Bella y la bestia L’any 1946 Jean Cocteau va fer la seva versió de La bella i la bèstia, amb Jean Marais de príncep encantat, una obra d’art, subtil i hipnòtica, a mig camí entre la pintura lírica de Fragonard i el geni de la troupe de Breton. L’any 2014 ens arriba aquest remake que fatiga abans de començar. Pura ostentació de recursos, pura sumptuositat digital. Amb un exèrcit de gegants de pedra que ni a Jasó i els argonautes, una font màgica amb brollador i llumetes que ja té més fanfàrria que tots els números musicals de La sireneta i unes quantes dotzenes de gossos encongits per culpa de l’encanteri que semblen gremlins passats d’LSD. Però el pitjor és el final, manipulat i m

Les millors pel·lícules per als més petits Cinema infantil aquesta setmana La Bella y la bestia L’any 1946 Jean Cocteau va fer la seva versió de La bella i la bèstia, amb Jean Marais de príncep encantat, una obra d’art, subtil i hipnòtica, a mig camí entre la pintura lírica de Fragonard i el geni de la troupe de Breton. L’any 2014 ens arriba aquest remake que fatiga abans de començar. Pura ostentació de recursos, pura sumptuositat digital. Amb un exèrcit de gegants de pedra que ni a Jasó i els argonautes, una font màgica amb brollador i llumetes que ja té més fanfàrria que tots els números musicals de La sireneta i unes quantes dotzenes de gossos encongits per culpa de l’encanteri que semblen gremlins passats d’LSD. Però el pitjor és el final, manipulat i manipulador, tan reaccionari que fa venir picor. Las aventuras de Peabody y Sherman 'Las aventuras de Peabody y Sherman' té el seu origen en uns curts serialitzats que servien de complement al programa de dibuixos animats 'The Bullwinkle Show', popular als EUA a finals dels 50, però poc arrelat en l’imaginari infantil internacional. Creat per Ted Key, Peabody és un gos superdotat que inventa una màquina del temps per viatjar a èpoques passades amb el seu fill adoptiu Sherman, donant-li lliçons d’història en directe. El film és un retrovisor que fa una lectura un xic conservadora d’alguns esdeveniments, i que introdueix idees problemàtiques com ara coŀlocar un capítol bíblic al costat d’una sèrie de fets hi