L'Antic Egipte és magnètic i com més en descobreixes, més en vols saber. Si no creus en aquesta afirmació, l'exposició 'Faraons. Rei d'Egipte', et farà canviar d'idea. Dinasties faraòniques amb 3.000 anys d'història van deixar un llegat d'objectes, estàtues, sarcòfags o joies de gran valor i que ara regnen les vitrines de CaixaForum Barcelona.
Et portem 10 curiositats que t'acostaran una mica més a una civilització resistent, plena de simbologia i on els faraons eren venerats com a representants dels déus a la terra. Deixa't captivar per un trosset d'imperi egipci sortit del mateix British Museum.
NO T'HO PERDIS: Egipte a Barcelona
Per momificar els faraons, els rentaven, els depilaven, els treien els òrgans –excepte el cor– per l’engonal esquerre. El cervell, el feien sortir pel nas o pel clatell. Després d’assecar-lo, l’embenaven amb lli, posant-hi amulets i joies entre bena i bena. I finalment, l’introduïen al sarcòfag o sarcòfags, ja que a vegades en ficaven un dins d’un altre com si fossin matrioixques.
Pot semblar-nos que les inscripcions i representacions de l’antic Egipte eren testimonis eterns. Però no era així: molts faraons tenien per costum esborrar de grans monuments els noms de reis anteriors i inscriure-hi els seus, o modificar-los. En aquest brancal de la tomba del general Horemheb, que va esdevenir faraó, l’ureu del front (que l’identifica com a tal) es va incloure a posteriori per deixar constància del seu canvi d’estatus.
Sembla un faraó però a les mans no du el ceptre i el flagell habituals, sinó eines per llaurar la terra. Aquesta figura és un shabti; objectes que s’enterraven a la tomba dels monarques per fer les feines de camp a l’altra vida. A algunes tombes, com a la de Seti I (que va regnar del 1294 al 1279 aC), se n’han trobat centenars, alguns amb inscripcions concretes sobre la feina que havien de fer i el dia de l’any que havien d’activar-se.
El kohl, el producte de color negre que feien servir a l’antic Egipte per pintar-se els ulls i que ha arribat fins als nostres dies, no era només un atribut estètic, sinó pràctic i medicinal. El cosmètic es feia servir per prevenir els efectes del sol a la vista –el mateix motiu pel qual el fan servir els jugadors de rugbi– i també perquè té propietats bactericides. Fins i tot en ficaven a les tombes, per dur-lo amb ells a l’altra vida.
Qualsevol patiria un curtcircuit mental si avui li diguessin això, però a l’antic Egipte la vaca era un animal gairebé tan sagrat com ho és a l’Índia. A l’exposició hi podreu veure Hathor, deessa de l’amor, de l’alegria, de la dansa i d’altres bondats, representada amb orelletes bovines. En un altre ordre de curiositats animals, sapigueu també que una bestiola tan profana com el babuí servia per representar Re, déu del Sol.
Aquesta estatueta (1069- 664 aC) del déu Amon- Re trobada a Tebes és excepcional perquè gairebé no es conserven figures de metalls preciosos d’aquell període. La majoria es fonien per reutilitzar el material. Que aquesta estigui feta d’or i plata no és casual. A l’antic Egipte creien que la pell dels déus era d’or, i els seus ossos, de plata. Per una altra banda, la plata, difícil d’obtenir, era més valuosa que l’or.
Per on s’agafa que un escarabat que es dedica a empènyer una bola de fems pugui convertir-se en el símbol d’un imperi? Durant les visites guiades a 'Faraó. Rei d’Egipte', expliquen que la bola que arrossega l’insecte també era vista, aleshores, com un símbol del venerat sol. Trobareu l’escarabeu egipci inscrit sobre pedra, tallat amb materials preciosos i també com a fascinant ornament del faraó Senusret II.
La figura del cap del faraó Tutmosis III –fill de Hatshepsut, gran dona faraó, que no faraona– llueix la corona blanca que simbolitzava la supremacia de l’Alt Egipte per sobre del Baix, en conflicte durant molts anys. També hi duu l’ureu de la cobra, un dels animals més perillosos del moment, amb el qual els faraons simbolitzaven, per una banda, la fortalesa i, per l’altra, l’esperit d’atac als seus contrincants.
Qualsevol diria que les tauletes de pedra que s’han conservat de l’antic Egipte han de contenir missatges transcendentals. No sempre. A Faraó, Rei d’Egipte, en trobareu una de ben curiosa: el rei babiloni Burnaburiaix escriu a Akhenaton per queixar-se que els regals que el faraó li ha enviat són molt inferiors en qualitat i quantitat als que ell va enviar-li prèviament. De fet, inclús li explica quins regals el satisfarien.
La majoria d’estàtues de l’antic Egipte destaquen pel seu hieratisme. La del majordom reial Senenmut amb Neferure –filla de Hatshepsut– en braços, en canvi, mostra una tendresa poc habitual. El més curiós és que totes les de la princesa amb el seu tutor segueixen el mateix patró. Els entesos expliquen que és probable que, a banda de tutor, Senenmut fos el pare de Neferure. L’antic Egipte era carn de telenovel·la.
Discover Time Out original video
