'Consumer Art, 1972-1975', de Natalia LL
Foto: Natalia LL / Courtesy of Lokal_30, Warsaw / The VERBUND COLLECTION, Vienna
Foto: Natalia LL / Courtesy of Lokal_30, Warsaw / The VERBUND COLLECTION, Vienna

5 imatges per entendre l'exposició 'Feminismes!' del CCCB

L'exposició del CCCB revisa figures clau del feminisme als anys 70 i les noves generacions d'artistes i reivindicacions

Publicitat

'Feminismes!' en plural i exclamatiu és el títol de l'exposició del CCCB que resegueix el moviment dels 70 fins a l'actualitat. D'una banda es desplega la col·lecció d'avantguarda feminista de la Verbund Collection, amb omnipresència de la fotografia i el vídeo, i de l'altre s'exhibeixen diferents propostes contemporànies que exploren el moviment de moviments, sota el títol 'Coreografies del gènere'. També hi ha espai per les dones que a través del còmic han explorat la reivindicació feminista. La lluita continua!

NO T'HO PERDIS: més exposicions recomanades

La dona també dispara

Abans que les Guerrilla Girls plantegessin el dilema-eslògan si les dones havien d'estar despullades per entrar al museu ('Do Women Have To Be Naked To Get Into the Met. Museum?', 1989), Ulrike Rosenbach jugava a reinterpretar la iconografia de la dona en projectes com 'Còfies per a una dona casada' (1970) i en 'Art is a criminal action' (1969), una relectura de les serigrafies d'Andy Warhol: ara la dona desafia el domini de l'home sobre l'art, Rosenbach dispara sense por.

Rient de les tasques domèstiques

"Allò personal és polític", clamava la segona onada feminista a partir dels 60. La mostra conté vídeos i imatges, moltes de les quals són captures performances en què les artistes llegeixen amb ironia les feines domèstiques i la quotidianitat. Per a elles el cos esdevé una eina, fins i tot una arma eròtica, provocativa i radical. A 'Hochhaus (Nr.1)', l'artista Renate Eisenegger planxava el linòleum d'un passadís d'un bloc de pisos d'Hamburg i així evoca la monotonia de la tasca domèstica, i la inhumanitat de l'habitatge dels 60.

Publicitat

Una nova bellesa

Les artistes feministes també van provar de capgirar les connotacions que la publicitat havia atribuït al cos de la dona, exagerant-lo, deformant-lo, deixant espai per a la vellesa, el cos nafrat i fins i tot la mort. Ens agrada trobar a la mostra una col·lecció de retrats de Francesca Woodman –i de Cindy Sherman, i de Martha Rosler i un llarg etcètera. Són imatges on dialoguen l'espai buit i el cos, que contenen tocs de surrealisme i un moviment i intensitat a estones dolorosa. Woodman va realitzar fins a 800 fotografies i, tot i la curta carrera i mort prematura, va crear un llenguatge i estil que encara és admirat pels professionals i el gran públic.

Mirada local

La col·lecció Verbund de feminismes d'avantguarda s'ha ampliat amb obres de creadores locals per a la mostra del CCCB (algunes, d'Àngels Ribé i Eulàlia Grau, també entraran a formar part de la col·lecció vienesa). Destaquen les instal·lacions d'Eugènia Balcells, les pintures de Mari Chordà i les instantànies de Pilar Aymerich, entre d'altres. Ella va capturar un moment de la performance Les Nyakes que va tenir lloc a les primeres Jornades Catalanes de la Dona el 1976; a la trobada les participants van abordar problemàtiques compartides i la necessitat de recuperar els drets que se'ls havien negat durant 40 anys de dictadura.

Publicitat

En present

'Coreografies del gènere' és la segona part de la mostra, però té una entrada autònoma i pot servir d'introducció o coda. La comissària, Marta Sagarra, s'aproxima a diferent qüestions: la deconstrucció del binarisme de gènere, l'ecofeminisme i la posthumanitat, la descolonització, la sexualitat i la violència a través del treball de diferents artistes. Trobem Eulàlia Valldosera i la seva idea de la capacitat guaridora de l'art; Mireia Sallarès, autora del projecte 'Las muertes chiquitas'; María Llopis, i la sexualitat com a element de creació i subversió; Anna Irina Russell i Txe Roimeser, que investiguen la comunicació entre persones, espais i objectes; Jesús Martínez Oliva, que qüestiona la masculinitat hegemònica; i Lua Coderch. A través de diferents mitjans, Coderch ha treballat  la història i la memòria; 'Shelter' és el projecte dedicat a estructures bàsiques de supervivència en llocs indòmits.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat