5 fotografies d'Oriol Maspons que has de conèixer

Maspons s'endinsa en la fotografia de forma autodidacte als anys 50 –d'això va el primer tram de l'exposició–, en contacte amb l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i retratant la ciutat i els seus habitants en clau humanista. El viatge a Eivissa Rolleiflex en mà, on fa instantànies de l'arquitectura i la seva gent, tindrà una rellevància especial i és que hi coneixerà el fotògraf francès René Petit que l'introduirà al cercle fotogràfic parisí i a l'òrbita del Club des 30 x 40, on entrarà en contacte amb els grans noms de la disciplina: Cartier-Bresson, Sabine Weiss, Doisneu. El seu mestre és Català-Roca, qui l'animarà a crear el seu propi estudi fotogràfic després de l'estada a París.

Quan pensem en Maspons vénen al cap les seves fotografies de dones. Va treballar com a fotògraf de moda i va introduir les tendències que corrien per Europa, amb la icònica Twiggy com a protagonista, al context fotogràfic espanyol; de l'elegància i bellesa dels retrats inicials avançarà cap a la visió d'una dona maniquí. La que ens dóna la benvinguda a l'exposició és l'elegant retrat de la seva amiga Elsa Peretti (1966), però la mostra també proposa una mirada crítica cap a la representació femenina d'ara fa 30 anys i la idea de la dona que es plasmava en treballs fets per a Interviú que van rebre la contestació del moviment feminista.

A més d'imatges, l'exposició recull documents que evidencien la gran sortida i tirada que van tenir les fotografies de Maspons, a qui li agradava veure els seus treballs publicats. Entre d'altres destaca el fris de cobertes de discos de membres de la Nova Cançó i d'altres cantautors de l'escena local: Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon, Núria Feliu, Serrat (els tres protagonistes d'aquesta foto, del 1967). "Hi ha portades meravelloses de discos que va fer amb Jordi Fornas; de fet és podria haver fet només una exposició de caràtules, o de les portades per a Biblioteca Breve", indica la comissària Cristina Zèlich. Una de les més celebrades de la col·lecció de llibres de Seix Barral és el pla picat d''Últimas tardes con Teresa'.

El 1957 Maspons escriu un text que marcarà el seu rumb professional, abordat al segon tram de l’exposició, on defensa l'utilitarisme de la imatge i rebutja la fotografia pictorialista i el 'salonisme'. Es veu clar en la trascendència editorial, més que artística, de les seves imatges, que apareixen publicades a 'Gaceta Ilustrada', 'Destino', 'Triunfo' i 'Interviú'. Maspons s'associarà amb Julio Ubiña, amb qui signaran projectes conjuntament (i en alguns la comissària adverteix que l'autoria queda difosa). En aquest cas es tracta del llibre 'Poeta en Nueva York' de la col·lecció 'Palabra e imagen', on les fotos acompanyen els textos de Federico García Lorca (1965).

La mostra també recupera fotografies icòniques i repassa les figures integrants de la Gauche Divine –Barral posant com una escultura de Henry Moore, per exemple– i les col·laboracions amb l'Escola de Barcelona, però Cristina Zèlich ha volgut fugir del fotògraf arxiconegut per recontextualitzar Maspons. En destaca algunes imatges inèdites: les publicitats bellíssimes per a Puig –la foto i muntatge, un disseny d'Alexandre Cirici-Pellicer–, les instantànies del viatge a Cuba i a l'Àfrica o la foto de família per anunciar la fi de les obres del seu estudi a Gràcia, on Maspons i la resta de 'troupe' van disfressats de Batman i Robin.