Accrochage - Accrochage

El títol, en certa manera 'melós', tradueix amb precisió l’essència d’aquesta exposició col·lectiva. El terme accrochage (del francès 'penjant', accrocher = penjar) ha estat utilitzat des de finals de la dècada de 1960, com a terme comú per exhibir imatges als museus. Després va ser recuperat per galeries i utilitzat per dissenyar exposicions amb les peces del fons, sovint per tancar una temporada. El títol 'Accrochage - Accrochage' es refereix a aquests fets i es pot llegir a més com dues exposicions simultànies, una funció doble per dir-ho així, una amb artistes de la galeria, l’altra amb artistes convidats pel comissari. Totes dues exposicions es complementen entre si i són la versió reflexada i heterotòpica de si mateixes. S'hi poden veure obres de: Ignasi Aballí, Luz Broto, stanley brouwn, Peter Downsbrough, Douglas Gordon, Jan Mech, Rasmus, Nilausen, Francesc Ruiz, Joe Scanlan, Richard Venlet i Heimo Zobernig.