Què amaga la fotografia d’Andrea Torres? El rostre. Sempre el de la mateixa model –de fet, és ella– que canvia de vestit i de postura per a cada retrat. Es tracta d’un recurs iconoclasta per repensar la noció d’identitat i també d’una aposta creativa: "La foto és un procés relaxat i volia el toc de tensió que aporta la brotxada sobre el rostre", explica l’artista.
Entre les noves obres de la sèrie Unknown destaquen les imatges intervingudes amb pa d’or, un element que la connecta de nou amb l’estètica del barroc. "Em vaig adonar que repetia patrons i tonalitats que coincidien amb el barroc i la pintura holandesa", reflexiona. Torres només dispara amb llum natural del seu estudi i la roba té un paper fonamental en els seus projectes. "M’interessen el volum, les textures, i com incideix la llum en les teles". I quan no aconsegueix els colors buscats, no dubta a usar programes d’edició. Les seves obres s’han vist a la fira de fotografia de París i també a Montserrat, en forma de petita retrospectiva. A la galeria Miquel Alzueta presenta els seus treballs més recents.