Els millors murals i obres d'art a l'aire lliure a Barcelona

Les escultures 'La girafa coqueta' i 'El brau pensant' dialoguen a la Rambla de Catalunya. Totes dues van ser ideades per l'escultor català Josep Granyer i aporten un toc surrealista i humorístic al paisatge urbà de la ciutat.

'La girafa coqueta' es troba a la confluència de la Rambla de Catalunya amb la Diagonal, i ens presenta l'animal de coll estilitzat amb una actitud vanitosa i sofisticada, que sembla desafiar la gravetat mentre observa els vianants amb una actitud gairebé humana. A l'altra banda, a la intersecció de la Rambla de Catalunya amb la Gran Via hi ha el 'El brau pensant', que és una picada d'ullet a El pensador de Rodin. Mostra un brau assegut en una postura reflexiva, amb una expressió que suggereix introspecció i serenitat. 

Josep Granyer, conegut per la seva originalitat i sentit de l'humor, va crear aquestes obres com una crítica subtil a la societat de l'època, utilitzant animals en actituds humanes per reflectir comportaments reconeixibles. 

L'any 1968, l'Ajuntament de Barcelona va fer una proposta a Joan Miró. Li demanaven que fes un mural a l'aeroport, per rebre els visitants que arribaven a la ciutat. L'artista va acceptar l'encàrrec i va triplicar l'aposta: no faria una obra d'art, sinó tres, que donarien la benvinguda als visitants de la ciutat segons en el mitjà en què arribessin: terra, mar o aire. Així, quan entreu a Barcelona podeu admirar el mural de Joan Miró a l'aeroport, si heu vingut per mar podeu trepitjar el paviment ceràmic del Pla de la Boqueria i, si hi heu arribat per terra, us rebrà una imponent escultura de dos metres titulada 'Dona i ocell'. 

L'escultura té moltes capes interpretatives: d'una banda, representa una figura femenina amb un ocell al cap. Però també s'hi identifiquen formes relatives als genitals (una obertura en forma de vagina i una altra forma fàl·lica), que remet al costum romà de gravar un fal·lus a les portes de les ciutats, per desitjar salut i força als que hi arribaven. Sigui com sigui, l'escultura sembla indicar una fusió dels contraris en un tot harmònic. 

El 27 de febrer del 1989, l’artista nord-americà Keith Haring va pintar en cinc hores un mural a la plaça de Salvador Seguí, del Raval, on s’hi podia llegir, en castellà: “Todos juntos podemos parar el sida”. A sota, una sèrie de figures humanes eren perseguides per una serp, a la qual tallen la cua i li posen un preservatiu. Haring moriria poc després, víctima d’aquesta malaltia. El mural, de trenta metres d’ample, era sobre un pla inclinat, al peu d’un mur de maons. El 1992, amb motiu d’una reforma urbanística, el mural fou destruït, no sense un previ calc exacte, i mostres de la pintura utilitzada. El 2014, el mural va ser reconstruït al pati posterior del MACBA, en un mur de formigó que el separa dels habitatges del carrer de Ferlandina. Uns metres més enllà, hi ha un mural de Chillida.

Aquest gat va rondar per tot Barcelona: primer voltava pel parc de la Ciutadella, després va pujar a Montjuïc, al costat de l'Estadi Olímpic, i va baixar de la muntanya per veure el mar des de les Drassanes de Barcelona. L'any 2003, va fer via cap al Raval i s'hi va trobar com a casa. Així que s'hi va quedar. L'escultura, obra de Fernando Botero, va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona el 1987 i va estar quinze anys voltant per la ciutat fins a trobar el seu emplaçament definitiu. La Rambla del Raval li escau, perquè el gat gras i arrodonit, amb un somriure tranquil a la cara, contrasta amb la sinuositat i l'estretor dels carrers de Ciutat Vella.

De la Vall d'Hebron s'alça una capsa de mistos gegantina que sembla haver caigut del cel. Aquesta escultura monumental de 20 metres d'alçada, va ser creada pels artistes Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen el 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona. L'obra, de colors llampants i un estil pop, representa una capsa de llumins d'on surten cinc mistos cap amunt, un dels quals està encès amb una flama blava. Al voltant, quatre mistos més, ja consumits, es dispersen per terra, creant una escena que sembla congelada en el temps.

Oldenburg i van Bruggen són coneguts per transformar objectes quotidians en escultures de grans dimensions, donant-los una nova vida i significat. Els mateixos artistes ho explicaven així: "Amb el pas dels anys, la capsa de llumins, com la cinta d’esborrar de les màquines d’escriure, s’ha convertit en un objecte arquetípic a punt de desaparèixer, sotmès a una perspectiva telescòpica que es desplaça de l’objecte de mà íntim i emotiu al projecte a gran escala autònom i gairebé abstracte, amb una estructura i unes proporcions arquitectòniques".

L'art pop té representació en l'art urbà de la ciutat: concretament, en forma d'una cara de 15 metres d'alçada, coberta de trencadís de colors llampants. Aquesta escultura icònica del Passeig de Colom es diu La Cara de Barcelona, i va ser ideada pel prestigiós artista nord-americà Roy Lichtenstein l'any 1992, com a part de la remodelació dels Jocs Olímpics que va patir la ciutat, i s'ha convertit en un símbol de la integració entre tradició i avantguarda que sempre ha caracteritzat Barcelona. De l'art contemporani que Lichtenstein encarna amb l'estètica pop, a l'herència del modernisme de Gaudí, que pren forma amb el trencadís. 

Si saps què és l'Estel Ferit (coneguda popularment com "Els Cubos"), t'imagines l'escultura sempre amb el mar blau i el cel rosat de fons. Situada a la platja de la Barceloneta, és una de les peces més emblemàtiques del litoral de Barcelona que va ser ceada per l'artista alemanya Rebecca Horn l'any 1992. Consisteix en quatre cubs d'acer i vidre apilats de manera caòtica, que formen una construcció impactant de 10 metres d'alçada. L'estel ferit és un un homenatge al barri de la Barceloneta: a l'herència dels pescadors i als antics "xiringuitos" que solien poblar la línia marítima abans de la remodelació urbanística prèvia als Jocs Olímpics de 1992. Les estructures inclinades dels cubs evoquen les barraques deteriorades però plenes d'encant que van desaparèixer amb la transformació de la ciutat.

L'Estel Ferit s'ha convertit en un símbol de la Barceloneta i reflecteix la fusió entre l'art contemporani i la història del barri, recordant la importància de preservar la memòria col·lectiva enmig de la modernització urbana.

L'artista barceloní Frederic Amat va concebre aquesta obra d'art per celebrar l'obertura de la nova seu de l'Institut del Teatre, situada davant del Mercat de les Flors a Barcelona. Fa 30 metres de llargada i 17 metres d'alçada i el confromen aproximadament 1.500 càntirs de ceràmica esmaltada. Cada càntir va ser elaborat artesanalment i, en el moment en què l'argila era encara mal·leable i es trobava a alta temperatura al forn, l'artista els va deformar per crear formes úniques. El resultat? Els càntirs sembla que es desprenguin de la paret posterior del Mercat de les Flors, formant una composició caòtica i estèticament inquietant, com una dansa de formes irregulars. 

Entre una rosa i una estrella de mà, unes formigues fan un camí que serpenteja. Si t'hi apropes, les formigues van prenent forma fins a convertir-se en lletres on es pot llegir el següent:

« camí de sol – per les rutes amigues – unes formigues »

Aquest famós mural es troba en una mitgera del barri de La Ribera i t'amenitza el camí entre el mercat del Born i l'església de Santa Maria del Mar. És un homenatge al cal·ligrama homònim de Joan Salvat-Papasseit, que es va publicar a L'irradiador del port i les gavines (1921). De lluny, els versos recorden una fila de formigues, però de prop, amb la formació literària adient, podreu reconèixer que es tracta d'un haiku, un poema japonès de tres versos curts.

Els meeting points són els punts de trobada dels no-llocs. Aquest meeting point, però, també serveix per rememorar una frase de Pompeu Fabra: “Amb un acte de paraula podem expressar més d’un pensament”, escollida pel poeta Antoni Marí, convertida en fórmula matemàtica pel científic Jorge Wagensberg i convertida en obra d’art pel malaguanyat Jordi Benito, que no va ser a temps d’assistir a la inauguració. La podeu trobar al vestíbul de l’estació de Provença dels Ferrocarrils de la Generalitat.