Art Nou 2016: Núria Güell. Buenas Intenciones

Al meu país ideal, l’art serviria per arreglar els problemes d’aquest món. La realitat és, però, que, com a molt, tot i les bones intencions, els artistes només poden contribuir a sacsejar consciències. Aquest és el cas de Núria Güell, que aconsegueix que cada un dels seus projectes esdevingui una petita revolució. És una mena de justiciera –sense capa ni antifaç– que posa el focus sobre problemàtiques globals, prova els límits de la institució artística i tensa la legalitat. La peça que dóna títol a l’exposició recorda el negoci del col·leccionisme d’antiguitats que hi ha darrere de la guerra de Síria. 'Apátrida por voluntad propia', un 'work in progress' que l’estiu passat es va veure a l’exhibició 'Prophetia' de la Fundació Miró, és l’enrevessat procés burocràtic de sol·licitud de renúncia a la nacionalitat per obtenir l’estatus d’apàtrida. En un altre àmbit, en l’esfereïdor vídeo 'La Feria de las Flores', amb un grup de joves que han estat víctimes de turisme sexual fa una visita per la pintura de Botero –que sovint utilitzava prostitutes com a models– al Museu d’Antioquia de Medellín. Al llarg de sis obres (la mostra es completa amb 'Análisis del discurso', 'Support Swedish Culture' i 'Arte Político Degenerado'), a manera de grans dilemes ètics, l’artista posa en joc processos col·lectius, memòria i experiències. Exposa situacions conegudes, però oblidades. Resulta incòmoda: és una veu necessària.