Art Nou/Primera visió 2015: Javier Vázquez. BANG BANG, Here I come again

No sé si haureu vist el film 'Spring Breakers', o qualsevol dels relats d’adolescents autodestructius de Larry Clark, però d’això va, més o menys, la segona exposició individual de Javier Vázquez (Albacete, 1984) a la Galeria Trama. 'BANG BANG, Here I come again' va de masses que combreguen en banyador a ritme de rap i techno, d’adoradors de celebrities i joves Alícies que cerquen brins d’identitat en miralls d’hotels de disseny. Un món de pega però molt real.
Fins aquí, cap problema. Tampoc cap objecció a la tècnica realista de Vázquez. Instants congelats, es diria, d’un canal de videoclips per satèl·lit d’aquells que retransmeten festes infinites en alguna illa grega, on cossos estilitzats i sobresaturats de MDMA es contorsionen com dos mil anys i escaig abans devien fer, allí mateix, algunes sibil·les clàssiques.
La pell és el més profund dels òrgans. El problema arriba quan l’artista es posa filosòfic i juga, mitjançant la tècnica de la fusta microperforada, a combinar retrats de Vermeer amb símbols de Playboy, a maleir la vacuïtat d’una societat de consum. No, Javier. Tu limita’t a suggerir alguna playlist als visitants. Ja ens encarregarem nosaltres del significat.