Autogestió

Després del 15-M, l’autogestió ha entrat a formar part del nostre vocabulari quotidià, al costat d’obscurs conceptes com 'apoderament' i 'do it yourself'... res que no hagués inventat el romanticisme a finals del XVIII. La Fundació Miró, amb el suport de la Fundació Banc Sabadell, i sota el comissariat de l’artista Antonio Ortega, dedica una mostra a les pràctiques artístiques autogestionàries entre la dècada del 1960 i avui mateix. L’estètica, com podeu imaginar, és 'povera', mínima i en alguns moments pròpia de Punt Verd.
El gran inspirador de les pràctiques autogestionàries en l’art és Gustav Metzger, impulsor d’una fracassada vaga general d’artistes. Metzger programava l’autodestrucció de les seves obres per evitar que el mercat o agents externs en controlessin el significat. Ho podem comprovar en un vídeo a la primera sala.
En un espai contigu, Cesari Pietroiusti exposa una recol·lecta d’objectes domèstics realitzada entre els seus veïns, l’única condició era que aquests consideressin l’objecte escollit com a ‘no art’ –no us sona?–. Al peu dels plafons de paret hi ha notes escrites a mà per l’artista Mariona Moncunill. En teoria, haurien d’ajudar a comprendre millor el discurs dels plafons, però creieu-me si us dic que no ho aconsegueixen. Però la senzillesa, la inclusivitat i la radicalitat no impedeixen que hi hagi propostes magnífiques de Miró, Pistoletto, Franz West, Yoko Ono –el seu vídeo de culs és superb!– o Gilbert & George. I és que, en això de l’autogestió, encara hi ha classes.