Paul B. Preciado: "Carol Rama és la nostra contemporània"

Els qualificatius magistral, subversiva, marginal, irrefutable, monumental i desconeguda arraconen les etiquetes sexual i pornogràfica que sovint han definit l'obra prolífica de Carol Rama, l'artista autodidacte que es va començar a recuperar de l'oblit als anys 80 i que el 2003 va rebre el Lleó d'Or de Venècia. Ara el MACBA li dedica la retrospectiva 'La Passió segons Carol Rama', que convida a rellegir la història de l'art del segle XX. L'activista Paul B. Preciado, que ha co-comissariat la mostra, ens descobreix l'artista italiana.

Qui és Carol Rama?
És una artista que neix el 1918, i per tant estem parlant d'una obra i una artista més moderna que contemporània. Bona part de la seva producció la fa als anys 30-40 fins a principis del segle XXI, quan ja comença a estar gran i malalta... Aquesta és una de les paradoxes: l'exposició arriba ara que l'artista està gairebé inconscient.

El MACBA la reivindica amb una gran exposició. 
Pera nosaltres era important perquè la seva obra havia quedat en un forat negre, un punt fosc a la història de l'art del segle XX. Ha estat ignorada per tots els relats, el de la pintura i els de l'Arte Povera a Itàlia. Cadascuna de les diferents històries de l'art l'ha ignorat...

Què hi exposeu?
S'hi podrà veure una gran selecció d'aquarel·les que Rama va pintar sense tenir cap mena de formació artística, entre els 18 i els 25 anys. Parlen de la seva experiència: el pare perd la fortuna i se suïcida, la mare ingressa en un psiquiàtric... Les obres reflecteixen aquesta caiguda al buit que fa que Carol Rama creï un imaginari visual i cromàtic increïble. Les obres van ser censurades pel govern fascista als anys 40, i en el seu moment els seus treballs van ser considerats pornogràfics i obscens. Això serà com una maledicció que la persegurià tota la vida.

Heu volgut canviar el discurs que fins ara envoltava la producció de l'artista.
Sí. La seva obra ha estat considerada com a fetitxista, pornogràfica i extremadament sexual, però en realitat es tracta d'una obra d'una sensibilitat extraordinària que parla de la capacitat i el desig de sobreviure a un conjunt de cossos i subjectes que han estat sotmesos a l'empresonament i la tortura. La seva obra ha anat evolucionant, però el discurs, la museografia i les galeries no han estat capaços de reconèixer-la com a contemporània, sempre apareix com a alguna cosa massa... Massa grotesca, bruta, pornogràfica. Em sembla fascinant que ara sigui la nostra contemporània. Hem volgut treure-la d'aquesta reclusió hermenèutica per veure la seva obra com una de les més importants del segle XX, que permet entendre el que artistes homes i dones contemporanis faran amb pintura i altres materials.

Són coneguts els seus treballs amb neumàtics i elements orgànics.
El seu pare tenia una fàbrica de bicicletes a Torí i quan tanca ella es queda amb les gomes del neumàtics, que treballa com si fossin una pell, com un taxidermista que obre la pell i la col·loca a tires pel quadre. També inclou elements orgànics com ungles i ulls, un conjunt d'elements que faran que sigui vista com a grotesca. De fet, però, les seves obres són imprescindibles per entendre la violència de les tècniques governamentals del segle XX, i la relació amb el cos industrial i orgànic.

Quina nova aproximació feu a l'artista?
Ens han explicat la història de l'art d'una certa manera, però ara ens adonem que no en sabíem res. La nostra narració historiogràfica pateix d'Alzheimer, crèiem que ho havíem vist tot i ara ens adonem que no, que tot ha de ser mirat de nou. Carol Rama va més enllà de ser una dona artista. Convé mirar-la més enllà de la segmentació masculí-femení, com a l'artista que proposa un imaginari que va més enllà de les diferències sexuals... Ens interessava reetiquetar-la fora de l'àmbit sexual, volíem recuperar l'artista de l'oblit com a la figura que inventa un nou imaginari del cos i la sexualitat, que desborda el conjunt de definicions identitàries i normatives.