Claustre de la Catedral de Barcelona
ShutterstockClaustre de la Catedral de Barcelona
Shutterstock

10 claustres de Barcelona per trobar tranquil·litat (i bellesa)

Descobreix les esglésies i els monestirs més tranquils i bonics de la ciutat i el seu entorn, on respirar pau i història

Xavi Casinos
Publicitat

Els claustres són patis quadrats o rectangulars, alguns amb un espai central rodejat d’unes galeries porticades, que formen part de les catedrals, monestirs i algunes esglésies. A més d'actuar com a refugis mediambientals, són llocs bonics i tranquils, que conviden a entrar-hi per recuperar-se, durant uns moments, del brogit de la ciutat. A Barcelona, en tenim un bon grapat: alguns segueixen tenint un ús religiós, però n’hi ha d’altres que, després de les reformes dels edificis originals, tenen usos ben mundans. N'hem seleccionat 10: alguns són part d'algunes de les joies arquitectòniques de la ciutat; tots són ideals per gaudir d’uns moments de silenci i repòs. 

NO T'HO PERDIS: Els 51 llocs de Barcelona que has de veure un cop a la vida

10 claustres de Barcelona per gaudir del silenci

El claustre de la catedral és un dels més turístics i concorreguts de Barcelona. El seu tret més característic és la presència de 13 oques, encarregades de protegir el temple des de fa segles. Es diu que durant la construcció de la seu evitaven els robatoris amb el xivarri de les seves claques i que, per això, sempre han estat al claustre. Són 13 perquè, segons la tradició, 13 anys tenia Santa Eulàlia –a qui està dedicada la catedral– quan va ser sotmesa fins a la mort a 13 martiris per les autoritats romanes.

Pla de la Seu, 3

2. Església de la Concepció

Un oasi enmig del bullici de l’Eixample. Això és el claustre de l’església de la Concepció. S’hi pot accedir per l’interior del temple o per una entrada al carrer de Roger de Llúria, entre Aragó i València. És un claustre amb història que, des del segle XIII i fins a mitjans del XIX, formava part del convent de Jonqueres, a la zona de la plaça d’Urquinaona. El 1868, les autoritats sorgides de la revolució de La Gloriosa van decidir el seu enderroc. L’església i el claustre es van salvar i van ser traslladats a aquesta zona de l’Eixample.

Roger de Llúria, 70

Publicitat

L’església de Santa Anna està encaixonada entre la plaça Catalunya i el barri Gòtic i fins a mitjans del segle XIX formava part del monestir pertanyent a l’Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem, una de les que van lluitar a les croades. Va ser enderrocat en la seva major part a causa del seu estat ruïnós conjuntament amb les muralles. Es va mantenir l’església, amb el claustre i la sala capitular. Dins l’església hi ha la capella del Sant Sepulcre, on es pot veure el cos de Jesús rodejat de set familiars i seguidors.

Santa Anna, 29

La plaça on es troba aquesta església és una de les postals del barri Gòtic, amb les ferides a la seva façana d’una bomba de la guerra civil que va matar 42 persones, la majoria nens, refugiats al soterrani. L’església de Sant Felip Neri forma part del convent dels Felipons, i acull un espectacular claustre barroc cobert que ha estat recentment rehabilitat. El convent va ser construït entre 1721 i 1752 i la visita al claustre està restringida. Però si s’aconsegueix accedir-hi, és tota una experiència.

Plaça Sant Felip Neri, 5

Publicitat

5. Convent de Sant Agustí

L’antic convent de Sant Agustí, al carrer Comerç, va ser durament castigat durant els combats de 1714 al barri de la Ribera, fet que obligà la comunitat a traslladar-se a l’actual ubicació del carrer Hospital. El convent va ser aleshores reconvertit en caserna militar. Actualment, hi ha un centre cívic, l’arxiu fotogràfic i el Museu de la Xocolata i s’ha recuperat part del vell claustre en un pati interior on un es pot relaxar assegut a la terrassa d’una cafeteria protegida per les arcades gòtiques supervivents.

Comerç, 36

El claustre de l’antic monestir de Sant Pau del Camp és una peça única del romànic, amb arcs de tres i cinc lòbuls. L’església i el claustre es troben al carrer Sant Pau i acumulen segles de destrucció, primer en mans del cabdill àrab Almansor l’any 985 i més tard per la guerra de Successió, la invasió napoleònica, la Setmana Tràgica i la guerra civil. En el repòs del claustre, es poden contemplar les làpides funeràries de Guifré II i del qui fou abat i president de la Generalitat al segle XVII, Josep Sastre.

Sant Pau, 101

Publicitat

7. Col·legi Sant Miquel

És un altre claustre viatger. Originàriament, formava part del convent de Santa Maria de Jerusalem, que s’aixecava en el que avui és la plaça Gardunya. Primer la desamortització de 1835 i més tard l’assalt patit després de la revolució de 1868 va obligar les monges a traslladar-se a Pedralbes, on es van endur les restes del claustre, que va ser reconstruït el 1885 al col·legi Sant Miquel, a la cantonada de Muntaner amb Rosselló. Les arcades gòtiques emmarquen avui la pista de bàsquet de l’escola.

Rosselló, 175

8. Hotel Oriente

El claustre del que fou col·legi i convent dels Framenors passa desapercebut per qualsevol que no conegui la seva història, i és que sobreviu fossilitzat –com diuen els arqueòlegs– a la recepció de l’Hotel Oriente, a la Rambla. Tot i que molt tunejats per anys de reformes, columnes, arcs, galeries porticades i pati central encara es poden identificar. El conjunt era del segle XVII i el seu ús religiós va acabar també amb la desamortització. El 1841, es va convertir en la Fonda Oriente, antecedent de l’actual hotel.

La Rambla, 45

Publicitat

9. Seminari Conciliar de Barcelona

El Seminari Conciliar de Barcelona ocupa, des de finals del segle XIX, l’illa de l’Eixample compresa entre els carrers Diputació, Enric Granados, Consell de Cent i Balmes. L'interior amaga diverses sorpreses, entre elles un curiós museu geològic que és un dels més importants pel que fa a fòssils d’espècies d’invertebrats. També té un espectacular claustre de dues plantes al pati central del qual creixen palmeres i altres tipus de plantes. Costa imaginar que fora ens espera el xivarri de l’activitat de l’Eixample.

Diputació, 231
seminaribarcelona.cat

El monestir de Pedralbes, fundat al segle XIV, s’ordena al voltant del seu espectacular claustre de tres pisos i una abundant vegetació. Pertany a les monges clarisses i la seva construcció va ser ordenada pel rei Jaume I el Just com a retir de la seva esposa, Elisenda de Montcada, en el moment en què quedés vídua. El seu sepulcre dona al claustre, des d’on també s’accedeix a la sala capitular i altres dependències. Des del 2012, és un centre patrimonial adscrit l’Institut de Cultura i està obert al públic.

Baixada del Monestir, 9

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat