Col·lecció MACBA 31

'Panta rei', que deia Heràclit l’obscur. Tot flueix. Mai et banyaràs dues vegades a les mateixes aigües. Tampoc veuràs dues vegades la mateixa col·lecció del MACBA... Perquè, què és la col·lecció del MACBA? Més de 5.000 peces: les unes, propietat dels components del patronat de la fundació, les altres, dipòsit de coŀleccionistes, un anar i venir de vint anys registrat en 31 estratografies curatorials.
Els DJ/curadors de torn –Ferran Barenblit i Antònia M. Perelló– han llançat els daus. La fortuna revela tres hashtags: #Experiència #Temps #Conflicte. Som davant una mena de sacra conversació, un assaig interactiu que aborda l’obra d’art com a sistema obert en transformació constant, esdevé reflexió sobre percepció, cos, paisatge i moviment en l’espai/temps, i denúncia de conflictes i injustícies sistèmiques vàries. Capitalisme, repressió, etc.
Hi ha peces magnífiques, per bé que la majoria són resultat o registre d’una acció engolida pel temps. De vegades el seu mèrit és purament contextual, com l’acció de fer desaparèixer un paper de fumar –Benito– o d’endinsar un parterre de gespa al mar –Miralles–. L’obra més espectacular és 'Entrevendo' (1970/1994), de Cildo Meireles: un gran embut de fusta amb un ventilador que dispara aire calent. Hem de posar-nos a la boca dos bocins de gel, amb forma d’espiral i d’ona: l’un amb aigua salada i l’altre dolça, i caminar mentre el gel se’ns fon a la boca. Sinestèsia. O alguna cosa així.
També hi ha peces que miren als ulls de l’espectador, com '100 Jahre' (2001), de Hans-Peter Feldman: 100 persones retratades de la mateixa manera, cada una un any més vella que l’altra, d’un a 100 anys. I oldies famosos com 'Corpo d’aria' (1959-1960), de Piero Manzoni. Ètica, poètica... i una mica de fetitxisme.