Com fer un collage? Els artistes ens ho expliquen

Créixer en una casa feta de bocins (de mobles recuperats, llibres i revistes acumulades) i ser filla d'antiquària i d'escenògraf va dur l’artista a treballar amb paper de forma natural. Per començar, Març Rabal recomana agafar revistes o papers, "com més vells, més història acumulen i més singulars són les seves tonalitats", explica, i triar-los deixant-nos interpel·lar pel color, la textura, les imatges impreses. Es retallen aquestes parts i ja es pot començar a jugar relacionant retalls. "A força d'observar-los, retallar-los, manipular-los, ells mateixos ens portaran cap a una composició en la qual ens trobarem còmodes i fins i tot a vegades satisfets", explica l'artista. Rabal invita a deixar-se portar i recorda que el collage és un joc sense normes.

Arquitecta de formació, va perdre la por el dibuix en un viatge al Brasil, i en les seves composicions va començar a integrar elements d'art  i moda. Silvia Garcia Camps treballa el collage digital però també l'analògic i mostra d'això és la seva sèrie més recent: What if confronta projectes de diferents arquitectes, creant un diàleg de plans i interiors fascinants. Com enfrontar-nos a l'aventura del collage? "El primer de tot és no tenir por al paper en blanc, ni tenir por d'equivocar-te, el paper et va dient coses", explica. El marge d'error del collage, la possibilitat d'anar posant capes, l'aleatorietat i el caos endreçat que es donen en aquesta tècnica són els elements que atrauen l'arquitecta, que reivindica l'ús de materials pobres i assequibles a l'hora de treballar.

L'efecte sorpresa i el desenllaç desconegut estimulen La Boli (Patricia Bolinches) a seguir fent collages, sempre inspirada pel surrealisme i el dadaisme. Explica el seu ritual: prepara l’espai de treball, treu "l’armament" de tisores, cola, revistes i llibres antics, pintures… "No plantejo res, només penso amb deteniment què vull transmetre i em deixo endur. Les imatges t'ho van demanant i s'ensamblen elles soles com si fos –és– màgia”. Indica, però, que l'estat d'ànim influeix. Recorda que, malgrat que la tècnica pugui no tenir la rellevància que tenia en origen, el collage arriba a totes les edats i permet que qualsevol persona s'expressi, "d'aquí que la tècnica segueixi viva". 

Seduït pels clàssics, per la contundència dels treballs de Raoul Hausmann, Hannah Höch i Kurt Schwitters, l’artista ha buscat un camí propi en el collage, que considera una disciplina molt d’avui, ja que estem habituats a editar i manipular constantment: "tenim la noció d’enganxar i retallar tan incrustada i la seva immediatesa qualla amb l'esperit d'una època que exigeix resultats a curt termini". Max-o-matic (Máximo Tuja) indica que per començar només cal fer-se una pregunta (què volem explicar?) i a partir d'aquí reunir el material adequat. "Hi ha milers de collages esperant ser pensats i realitzats i només alguns necessiten paper, tisores i pega", apunta tot citant l'artista Todd Bartel, qui va dir que "després del Big Bang tot és collage".