El treball de l'artista i activista Daniela Ortiz (Cusco, 1985) s'enarbora a partir d'un feminisme decolonial, contra el racisme i el classisme. Entre el 2012 i 2017 realitza diverses accions entorn del 12 d'octubre, qüestionant les commemoracions del Dia de la Hispanitat. El 2016, embarassada del seu fill, rep una transfusió de sang d'un ciutadà espanyol en la performance 'Jus Sanguinis' per denunciar els criteris jurídics per a la concessió de la nacionalitat. 'Esta tierra jamás será fértil por haber parido colonos' és la primera revisió antològica sobre la seva trajectòria i reuneix 31 projectes concebuts al llarg de la darrera dècada. En les seves propostes, transita per les múltiples violències institucionalitzades envers la població migrant. Investiga la situació de les treballadores domèstiques, explora els abusos perpetrats per part de l’Agència Europea de Control de Costes i Fronteres i pels responsables de retirar la custòdia de menors.
Amb 'Pintures de castes' recupera un gènere pictòric conreat durant el segle XVIII que catalogava les castes i barreges racials als territoris colonitzats, com en el cas del virregnat del Perú governat pel tirà Manuel d'Amat i de Junyent, qui va manar, per cert, la construcció del palau de La Virreina. L'artista manlleva els elements iconogràfics per recriminar l'actual normalització del racisme a tots nivells i ho exposa justament a la sala presidida pel retrat del virrei. Ortiz es pren, així, anys després, la seva particular 'vendetta'.