Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977

El got mig ple: el període de l’art català que va del 1915 al 1975 és el més semblant al triangle de les Bermudes. El MNAC arriba amb l’intermitent posat fins al 1948, amb més buits que fites. I el MACBA menysprea tot el que sigui anterior al 1990... i català. Sí, sóc una mica injust, però cal arrodonir en un article d’aquestes dimensions. Aquesta mostra, doncs, intenta comprimir el 'dramatis personae' d'un quart de segle fonamental, més una pila de documentació muda, en menys metres quadrats dels necessaris. I tot i això, cal celebrar que algú faci el primer pas per esbossar un primer mapa cronològic. Ja hi som tots? Doncs fem la foto. I a comptar-nos.
El got mig buit: els comissaris de la mostra mereixen tot el meu respecte, però no són especialistes en aquest període, i això es nota en la selecció de les peces. Els artistes hi són, el que no sabem és fins a quin punt la tria d’obra ha estat feta seguint criteris purament museogràfics, historiogràfics o estrictament possibilistes (o sigui, a veure què ens deixen). He consultat com es diu en català allò de “quien mucho abarca...”, i resulta que és “no es pot repicar i anar a la processó”. Un altre tema. El catàleg de la mostra recull les fitxes de les obres i es dedica a recopilar imatges de la documentació exposada. Ni rastre visual de l’art. Quan aquesta es clausuri, com recordarem l’obra? L’haurem de memoritzar?
Ara bé, si he d’escollir entre el got mig ple i el got mig buit, em quedo amb la visió optimista i positiva. També m’alegra que moltes de les obres exposades procedeixin del MACBA. I em temo que si no fos per aquesta exposició, no haurien vist gairebé mai la llum. Caldrà despullar un sant per vestir-ne un altre? Ai...