Primera exposició individual a la galeria ADN de l'artista mataroní Domènec. El títol fa referència a un vers de la versió més popular en castellà de 'L'Internationale', l'himne de la classe obrera per excel·lència, adoptada per la major part dels partits socialistes, comunistes i anarquistes arreu del món. Aquest vers resumeix a la perfecció el caràcter utòpic de la modernitat, època durant la qual es va difondre la idea que tot el bo estava a punt d'arribar i tot es podia aconseguir-se mitjançant l'esforç. Domènec s'apodera ara d'aquell enunciat llançant un somriure irònic en constatar com d’ingenus van ser els que van confiar acríticament en les promeses de la modernitat una vegada vists els seus nefastos resultats.
La trajectòria artística de Domènec, que comença a finals dels anys noranta, està travessada per un constant diàleg entre el passat i el present activat a partir de la revisió de l'arquitectura moderna i la seva presència en l'actualitat.