Dones de paraula

L'exposició 'Dones de paraula', comissariada per Maria Garganté i disponible fins al 25 de maig de 2025 al Museu Frederic Marès, explora la reivindicació de la paraula des d'una perspectiva femenina. Tot i que el llenguatge ha estat històricament dominat per homes, s'aprèn principalment de la mare, qui transmet la capacitat de comunicar, interpretar i mediar. L'exposició destaca com la paraula femenina ha estat sovint oculta, negada o desacreditada en la història, la literatura i els relats bíblics i mitològics.

La mostra es divideix en tres àmbits. La primera s'anomena 'Virtut o vici: el llegat de les dones lectores i escriptores', la segona, 'De santa Anna a Maria: la transmissió del coneixement matern', i la tercera, 'La paraula negada: l’ocultació i qüestionament de la veu femenina.' Protagonistes com Santa Teresa de Jesús, Santa Anna, Maria Magdalena o les sibil·les exemplifiquen l'apropiació de la paraula com a acte d'afirmació i llibertat. Es reivindica la necessitat d'una genealogia femenina que reconegui aquestes veus com a referents, posant en relleu el valor de l’ordre simbòlic matern i la resistència cultural de les dones a través de la paraula.

Amb un marc històric centrat en els segles XVI al XVIII, l'exposició traça vincles amb el món contemporani per visibilitzar la rellevància d’aquest llegat avui. Per aquest motiu, la selecció d'obres és diversa i sorprenent. Parteix de peces com una Immaculada Concepció de Luis Fernández de la Vega de la col·lecció del Museu Frederic Marès, per ensenyar-nos imatges úniques com petit dibuix de Picasso on l'artista va plasmar 'Santa Anna ensenyant a llegir la Verge', un autoretrat que Caterina Albert i Paradís (Víctor Català) va fer d'ella mateixa l'any 1890, dibuixos de la mística Josefa Tolrà i obres de les artistes contemporànies Eulàlia Valldosera i Kima Guitart.