10 edificis de Barcelona que són còpies de construccions d'altres ciutats

La façana de l’edifici del Govern Militar, a la cantonada de la Rambla amb el passeig de Colom, és una còpia de la de l’Scala de Milà. Aquest teatre de l’òpera es remunta a 1907 i n'és la reconstrucció d’un del 1778 destruït per un incendi. El Govern Militar és del 1927 i va substituir una altra caserna que ocupava l’espai de l’antic convent de Sant Francesc. A més, l’edifici militar és simètric amb el de la Llotja, situat a un quilòmetre en el mateix passeig. Això va ser una exigència de l’aleshores arquitecte municipal, Adolf Florensa, que va dirigir una important reforma i monumentalització de la ciutat de cara a la Exposició Internacional del 1929. La característica més singular que comparteixen el Govern Militar i l’Scala de Milà és el portal principal d’arcs avançat coronat per un gran balcó.

Molt a prop de la Llotja, a la part baixa de la plaça Palau, hi ha la Facultat de Nàutica, hereva de l’escola fundada el 1769 per formar mariners i que ocupa el lloc on s’erigia el Portal de Mar, l’entrada més monumental de l’antiga muralla de Barcelona. De nou trobem a Adolf Florensa, que n’és l’autor, a la dècada del 1920. Influït per l’aleshores director de l’escola, Ramón Bullón, Florensa va clonar la façana de la facultat de Filosofia de Salamanca. La creativitat de Florensa es desenvolupà a l’interior, on destaca un vestíbul principal en forma d’atri al que donen dos pisos superiors. I al mig, el 'San Carlos', una espectacular maqueta d’un vaixell de quatre metres d’eslora i 74 canons, encarregada el 1767 perquè els alumnes poguessin fer pràctiques. De fet, Florensa va dissenyar l’atri a partir de la maqueta.

Una rèplica del templet circular que presideix els antics banys àrabs de Girona dona la benvinguda des del 1927 als visitants de l’Escola Industrial, al carrer d’Urgell, entre Rosselló i París. El templet és sobre un fals pou que els estudiants utilitzen com a punt de reunió i que en diuen 'l'escupidera'. Als banys àrabs de Girona, formen part de l’'apoditerium', sala per on s’entrava i sortia del complex. Es considera que l’autor intel·lectual de reproduir aquest element va ser de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch quan va ser president de la Mancomunitat de Catalunya, de qui depenia l’Escola Industrial. Puig i Cadafalch estava molt interessat en els banys gironins i va impulsar el seu estudi i rehabilitació. Va influir en l’arquitecte Joan Rubió i Bellver per què l’inclogués a l’edifici barceloní.

El gran edifici semicircular que presideix la rotonda de Francesc Macià és obra de l’arquitecte barceloní Josep Rodríguez Lloveras. L’immoble, del 1935, està coronat per una gran cúpula i dos templets, a més d’unes proes de vaixell de vela distribuïdes per tota la façana. Lloveras havia treballat a la seva joventut amb Josep Puig i Cadafalch i Adolf Florensa a Barcelona i amb Williard Carl Krüger a Berlín. La seva especialitat eren els teatres, cinemes i sales d’espectacles. Per això, va concebre la plaça Francesc Macià com un gran coliseu romà. És el mateix que havien fet els arquitectes, pare i fill, John Wood a la històrica ciutat termal anglesa de Bath. Entre 1767 i 1774, van dissenyar el Royal Crescent, un conjunt residencial d’habitatges adossats, també en forma semicircular, com la casa Ferrer i Cajigal.

Al número 5 del carrer Berlinès, a Sant Gervasi, a pocs metres de General Mitre, s’aixeca un curiós edifici batejat Alhambra perquè el seu interior recrea parts del famós monument àrab de la ciutat andalusa. L’edifici va ser construït el 1875 sobre un terreny que havia adquirit un ciutadà alemany originari de Berlín. D’aquí el nom del carrer. Diu la llegenda que l’home estava casat amb una noia de Granada que s’enyorava molt de la seva ciutat. Per aquest motiu, l’alemany va encarregar que l’interior recreés a petita escala alguns dels elements de l’Alhambra. La més espectacular és la rèplica del pati dels lleons, però també es poden trobar còpies d’arcs i capitells. L’immoble és del mestre d’obres Domènec Batet i alguns dels materials van ser portats del Marroc.