L'exposició 'Els colors del foc. Hamada-Artigas' revela la gran amistat i admiració mútua de dos dels ceramistes més importants del segle XX, el català Josep Llorens Artigas i el japonès Hamada Shōji. La mostra presenta en forma de diàleg entre els artistes una selecció de més de 140 peces procedents de col·leccions públiques i privades.
Tot i que l'estil d'ambdós ceramistes era molt diferent, coincidien en la cerca del sentit de la bellesa més pura, a partir dels valors estètics de la tradició. Van tenir una relació personal estreta i es van influir mútuament en l'àmbit artístic.
Hamada (1894-1978) va ser declarat Tresor Nacional Vivent pel govern japonès el 1955. No signava les seves ceràmiques perquè entenia que eren part de la natura i que contenien tot el bagatge d'una tradició anònima artesanal. La seva obra tenia una profunda connexió amb el seu entorn més pròxim. Per això, repetia formes i motius amb els quals tenia una relació estreta, en especial les canyes de sucre d'Okinawa, i feia servir esmalts extrets de l'entorn natural que l'envoltava.
Artigas (1892-1980), en canvi, sí que signava les seves obres i de vegades ho feia amb noms poètics i suggeridors. Cadascuna de les seves ceràmiques era una obra d'art única i irrepetible, sense perdre mai un equilibri harmònic simple i depurat. Aquestes nocions les va incorporar de la tradició ceràmica oriental, ja que Artigas va ser un dels primers catalans a apropar-s'hi.
L'exposició també explora l'impacte que la ceràmica japonesa va tenir a Catalunya, amb un recull d'obres d'altres artistes que, com Artigas i Hamada, es van apropar al moviment 'mingei', de recuperació de l'art popular japonès. Destaquen noms coneguts com els de Joan Gardy Artigas, Eudald Serra, Joan Miró, Elisenda Sala o Ramon Carreté.