Els plànols originals de cinc edificis històrics de Barcelona

Elies Rogent va ser un dels grans de l’arquitectura catalana, i el primer director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. El que va fer a la facultat central de la UB "era molt innovador, en una època en la qual prevalia el classicisme", explica Carrascal. "Sense poder parlar d’un 'Renaixement arquitectònic', Rogent s'inspira en un cert estil alemany que aquí no era gaire conegut". Entre d'altres, Elies Rogent va ser també autor de la presó de Mataró; el primer centre penitenciari panòptic –amb visibilitat des de tots els punts– d'Espanya.

De Domènech i Montaner se’n podrien triar una pila, però l'Hospital barreja estètica modernista –icònica, detallista– i funcionalitat: "L'avenç tecnològic que va suposar és brutal", diu Carrascal. Entre d’altres, l'arquitecte va "trencar" el sistema de l'Eixample, orientant els pavellons de l'Hospital al sud, per tenir sol. A més, va organitzar-los per tipus de malalties, i els va connectar subterràniament. El 'Sant Pau' afegit al nom de l'antic Hospital de la Santa Creu és per Pau Gil, burgès català que va ser-ne el mecenes.

"Josep Goday va ser l'arquitecte dels equipaments escolars", explica Carrascal. Entre ells, de l'Escola del Mar, íntegrament construïda amb fusta i destruïda durant la Guerra Civil. L'Escola Ramon Llull –Diagonal, 257, encara en actiu– entronca amb un moment en què el Noucentisme, del qual prové Goday, ja va de baixa i entra amb força el Racionalisme dels anys 30.

Els del GATCPAC , amb Le Corbusier, higienistes com eren, volien "intervenir en el Raval com un cirurgià: obrint i extirpant", afirma l’arxivista. També volien arreglar l'Eixample: "Admiraven el Pla Cerdà, però el trobaven obsolet". Volien avingudes més amples, illes el triple de grans: dels 133 metres que fan als 400... Espai per al futur del moment: les màquines. La Guerra Civil va truncar els plans.

MBM Arquitectes, l'estudi fundat per Martorell, Bohigas i Mackay, abandera "una arquitectura 'realista', que volia ser el més digna possible per al moment", diu Carrascal. Avui els Habitatges Meridiana (Meridiana, 312-320) són una icona de l'Espanya del 'desarrollismo' dels anys 60.