Ètica i Estètica: Miró/Artigas

A la galeria dels germans Mayoral no estan per ximpleries. Les seves exposicions semblen sales de museu. Hi hem vist Dalí, Millares, Saura, Cuixart, Brossa, Miró... Van al segur, sí, però sempre amb peces de qualitat, temes coherents i catàlegs acurats. Aquesta vegada és el torn d’un dels binomis més interessants de l’art català contemporani: Joan Miró i el ceramista Josep Llorens Artigas. A cura d’un comissari de prestigi, l’expert nord-americà Robert Lubar Messeri.
Que no en sabíeu res, de la relació Miró/Artigas? Doncs si aneu a l’aeroport de Barcelona, podeu trobar-hi un mural de 10 per 50 metres realitzat per aquest binomi el 1970. El mural, esclar, no hi cap, a la galeria Mayoral. Allí hi trobareu ceràmiques d’Artigas pintades per Miró, tot adaptant-se a les imperfeccions matèriques fruit de l’atzarós procediment; i escultures com 'Personnage terre rouge' (1945), tan arcaiques com modernament biomòrfiques.
Miró i Artigas van començar a treballar el 1945, al taller del ceramista a Gallifa (Vallès Occidental). Més endavant, el 1956, reprendran la col·laboració tot emprant tècniques de collage. A poc a poc, el del Passatge del Crèdit es va sentint segur amb el medi i desenvoluparà un llenguatge específic. Algunes d’aquestes peces seran reproduïdes, més endavant, a escala monumental, en bronze. En tot cas, Miró no es limita a utilitzar Artigas com a suport artesà, la col·laboració és d’igual a igual i cadascú hi aporta el seu art.
Un art carregat de consciència cívica, de republicanisme, prou modern com per defugir la modernitat, materialment humil però alhora d’ambicions irrenunciables. Un art que vol ser, alhora, antiart. I que, com bé exposa Miró en una maqueta inèdita exposada a can Mayoral, un dels camins per assassinar la pintura és la ceràmica.