Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol

Qui va ser Gala? La dona que, al passaport, es deia Helena Dmitrievna Diakonova (Kazan, 1894 – Portlligat, 1982)? Una de les muses més extraordinàries que ha donat l'Olimp? L'esposa del poeta Paul Éluard i, després, del pintor Salvador Dalí? Estrella de Diego, comissària d'aquesta monumental exposició, ho té claríssim: Gala és "coautora de tants treballs del pintor que des de principis dels anys 30 signa amb el nom de tots dos, Gala-Salvador Dalí". I encara aventura: "fins a quin punt no es pot dir que Gala forma part d'aquesta maniobra de 'l'artista com a obra d'art'"?

Servidor, que fa vint anys que estudia l'obra de Dalí, no hi està d'acord. Tal vegada el fotògraf Brassaï la va encertar, quan va definir Gala com a "amant, inspiració, mestra, musa i dona de negocis tot alhora" i responsable de l'èxit del 'fenomen Dalí'. Jo hi afegiria que també va fer de 'mare' de l'artista. Més que d'una relació, hauríem de parlar d'un ecosistema diabòlicament complex on els interessos compartits van guanyant espai a l'atracció.

La mostra detalla la simbiosi d'aquesta dona físicament tan fràgil, amb un caràcter increïblement fort –cruel, dirien alguns–, amb un geni de talla universal, tan vulnerable com inútil per a les coses més elementals de la vida diària. L'exposició ens parla, a través de manuscrits, fotografies, vestits, dibuixos, filmacions... de la recerca d'un espai propi per a Gala: el castell de Púbol, de la seva identitat russa, del seu paper actiu dins del moviment surrealista. Però el que impressiona és l'enorme desplegament d'olis de Salvador Dalí amb Gala com a tema. Una trentena d'obres mestres pintades entre 1931 i 1979, procedents de Madrid i de Figueres, però també de pinacoteques d'arreu del món. I és que som davant l'exposició més ambiciosa del MNAC en anys.