El fet que Gerard Puig tingui com a formació la d'arquitecte ha fet que valori principalment i especialment la construcció, i com a tal, el procés constructiu i entendre el resultat final com un fruit d'aquest. El resultat final és un, com podria ser un altre semblant, però en tot cas no esdevé mai una finalitat, sinó una conseqüència del procés constructiu. Entendre que en tot procés intervenen diversos actors: temps, temperatura, aigua, suport, accidents-sorpreses, incerteses... On el resultat final és la combinació de tots els actors.
El mateix procés genera unes lleis, una conducta de joc, uns paràmetres que intenten canalitzar el resultat final i emmarcar-lo dins uns límits. La tela, el paper, esdevé la superfície de treball, on el quadre es genera i es desenvolupa, on res s'amaga i tot s'ensenya. Tot queda imprès, no hi ha secrets.
La sèrie 'Topografies' és una parada més en aquest llarg camí de recerca. És conseqüència de caminar, una passa desemboca en una altra i aquesta altra suggereix, convida a una altra passa. Mentre busquem trobem, però mai per quedar-nos sinó per seguir caminant. Topografia és un joc de plecs, una neogènesi que sofreix el paper per acabar recollint en una vall, en una conca, aigua i tinta xina, on s'abracen i es fusionen. De vegades l'aigua arrossega la tinta fins a la conca de sedimentació, de vegades la tinta ja l'habita i és l'aigua que hi arriba, de vegades és l'aigua que va a la recerca de la tinta, de vegades apareix una segona tinta... És un joc. No deixem mai de jugar!