Harun Farocki. Empatia

No és fàcil definir l’obra de Harun Farocki (Neutitschein, 1944 - Berlín, 2014). Cineasta? Escriptor? Artista visual? Tot plegat... o per separat? O simplement un pensador que empra els recursos tècnics del seu temps?
'Empatia' consisteix en una sèrie de pel·lícules militants de la dècada del 1960, instaŀlacions realitzades entre el 1995 i el 2014 i un projecte coŀlectiu: 'El treball en una sola seqüència', que aborda el fenomen laboral a través de breus plans seqüència rodats en quinze ciutats del món, en el marc d’una sèrie de tallers.
A veure, dit així, no entren gaires ganes d’anar-hi... Però feu-me cas, Farocki s’explica molt millor que un servidor. Si us dic que “analitza les formes de treball que sorgeixen dels mitjans tradicionals de producció i de les exigències de producció capitalista”, millor convidar-vos a mirar la instal·lació 'Treballadors sortint de la fàbrica durant onze dècades' (2006), amb dotze televisors alineats a terra que mostren petits fragments de pel·lícules que aborden el tema, començant per la cèlebre filmació dels germans Lumière que inaugura la història del cinema. Potser fins i tot us hi identifiqueu.
I és que d’això va –també– la mostra. De l’empatia. Farocki cerca l’espai intermedi on empatia i distància puguin conviure. Que la vivència no destorbi l’objectivitat. Perquè no sempre va ser així... En un vídeo sobre els horrors de la guerra del Vietnam declama de forma neutra sobre com girem la vista a l’horror... mentre s’apaga una cigarreta al dors de l’avantbraç.