Im Heung-soon. Staging the singularity of memory

La poderosa imatge que iŀlustra la postal de promoció d’aquesta exposició –un primer pla de dues persones amb els caps coberts amb una tela blanca, coŀlocades com si la de l’esquerra, de qui veiem una mà, estigués explicant un secret a cau d’orella a l’altra– està extreta del llargmetratge 'Factory complex', del director de cinema i artista visual coreà Im Heung-soon. És una picada d’ullet a l’obra 'Els amants', del pintor surrealista René Magritte. La bellesa d’aquesta referència artística fa respirar una mica la trama tràgica de 'Factory complex', la primera de les peces que es projecten a la galeria.
La pel·lícula examina, durant 95 minuts i amb les eines del documental, la situació de precarietat a la qual han estat sotmeses les treballadores de Corea del Sud durant els darrers 40 anys, coincidint precisament amb el fort creixement econòmic i la modernització del país. Les entrevistes desesperançades a les empleades explotades de diverses indústries s’entrecreuen amb representacions líriques que escenifiquen el patiment i el dolor de diverses generacions de dones.
A la sala contigua, a través d’una doble projecció que aprofita una de les cantonades de l’espai, la videoinstal·lació 'Reincarnation' incideix en els records traumàtics de les dones vietnamites i iranianes víctimes de les guerres del Vietnam, l’Iran i l’Iraq. Im explora, en 24 minuts, les cicatrius emocionals i contraposa la digestió del dol de mares que van perdre els seus fills als combats. De nou, indaga en els espais difusos de la memòria personal i coŀlectiva del seu entorn més proper. No defuig el drama però s’hi encara, sense estridències ni cops d’efecte, i el reforça amb poesia.