Ramon Vila, Xavier Teixidó i Nicolás Monsonís ens mostren en aquesta exposició la seva particular interpretació del paisatge. Per a Vila, el paisatge és anònim, familiar i desconegut alhora, sense presència humana, atemporal. Diposita en ell els records, somnis i desitjos per a crear horitzons ambigus i nostàlgics.
Xavier Teixidó ens explica a través de la seva obra la seva inspiració en la vida quotidiana, en el seu temps present i en la seva necessitat d'exterioritzar els seus sentiments i experiències.
I finalment Nicolás Monsonís, amb una gran trajectòria com a arquitecte que plasma en la seguretat dels traços, ens transporta en les seves obres a paisatges reals, a l'abast de la nostra memòria, que faran que viatgem a través dels nostres records.
En aquesta mostra ens trobarem immersos en un temps que no existeix, on el silenci i la quietud s'instal·la en el valor subjectiu de cada observador.