Jo Milne. No faig prediccions, sinó excuses

“S'equivoquen els que asseguren que ciència i art són la mateixa cosa i també els que diuen que art i ciència no tenen res a veure. La grandesa de la ciència està en el fet que un científic pot arribar a comprendre sense necessitat d’intuir i la de l’artista en el fet que pot arribar a intuir sense necessitat de comprendre”. Ho defensa el divulgador científic Jorge Wagensberg i la cita serveix per entrar en matèria. Jo Milne s'agafa a la teoria de les cordes com a excusa per crear. Des de l’especulació, però aferrada a preceptes científics, plasma l’aspecte de cordes vibrants, filaments embullats i eixams que ressonen en múltiples universos. No fa prediccions, però ensenya possibles veritats geomètriques que transporten a altres dimensions. Costa entrar en un jardí com aquest, el plantejament és dens i el títol de la mostra no hi ajuda, però val la pena fer l’esforç, superar la por de conceptes d’astrofísica i deixar-se endur pel plaer estètic. Milne intueix i sense necessitat de comprendre invoca l’invisible en belles escultures que dansen sobre cosmologies imaginades.