Jordi Cerdà. Fragments d'un diari sense data

Aquesta exposició tanca la trilogia que l’artista conceptual català ha presentat a la galeria del carrer Verdi. Abans de Fragments d’un diari sense data, Jordi Cerdà va homenatjar el pare dels ready-mades amb Al voltant de Marcel Duchamp (2011), i, uns anys després, mostrava les seves particulars relectures de l’art i l’estètica amb els collages-objectes d’Interiorismes (2015). En aquesta ocasió, l’objecte és el poema visual, acompanyat de text, de breus dissertacions entorn de la història de l’art, de filosofia, i de representacions del cos, del pas del temps o del mateix procés creatiu. El resultat és una quinzena de petits muntatges o composicions de paraules i imatges que es retroalimenten –en una mena de joc de miralls–, i que funcionen com a píndoles del pensament cerdanià. Entre la crítica a la societat de consum, les referències a Nietzsche, Marx i Freud, i el record del temple de Philae a Egipte, hi ha lloc per al pare del surrealisme, amb la peça Moble racó d’André Breton, un armariet, com el que ja li va dedicar a Duchamp, amb diverses andròmines i llibres sobre De Chirico, el Dadà, així com el recull de poemes Capitale de la douleur, de Paul Éluard. Menys solemne és l’obra a partir de les runes grecoromanes, amb una descripció de capitells jònics, dòrics i corintis il·lustrada per un joc infantil de blocs i peces de construccions de fusta pintada.
Destaca especialment Còpia d’un Goya, repetició, en el qual l’artista es posa, diguem-ne, seriós, i escriu sobre el procés de treball després d’una visita al museu del Prado. Apareixen, en el text i en el quadre –una recopilació de fotografies de l’escena redactada– els gestos cadencials que marquen la seva producció: original, còpia, alternança, similitud i repetició.