La cuina de Picasso

Picasso fou el primer artista de renom internacional criat a Barcelona. Ferran Adrià és, de moment, el darrer. L’un ens ofereix una llaminera, prolixa exposició; l’altre ens convida a les postres.
L’univers culinari de Picasso és infinit: la cerveseria Els Quatre Gats com a punt d’aplec artístic; el cubisme i la natura morta, amb la decisiva irrupció del collage; i un devessall de temes puntuals, a la manera d’assajos, com les escultures fetes amb estris de cuina, el menjar en la literatura picassiana, alimentar-se al París ocupat, fruits de mar, la ceràmica –metàfora que cal coure–, el menjar a l’aire lliure com a celebració de la vida –i del 'Déjeuner sur l’herbe' de Manet–, gravats de tema alimentari... Obren la mostra dos ínfims olis de la cuina familiar a Màlaga i tanca la monumental cuina de l’artista el 1948.
Com que la mostra és de visita obligada, us donaré alguns consells: oi que quan aneu al restaurant no us mengeu la carta sencera? Doncs haureu d’aparcar l’afany golafre. Si us voleu encaterinar amb alguna de les obres mestres vingudes expressament de París o pertanyents als fons dels descendents de l’artista –en especial, les del període cubista–, feu-ho. Ja tornareu un altre dia a veure la resta... caduca a final de setembre.
A través de les 180 obres exposades podreu descobrir els menjars preferits de Picasso: molta fruita i verdura, ostres, eriçons de mar, llagostes, algun bistec. Però no oblideu que les natures mortes, tradicionalment, tenen significats que van més enllà de l’alimentació: parlen de la finitud dels plaers. Res a veure amb la secció conceptual de Ferran Adrià. Ell encara no ho sap, però és més aviat deixeble de Duchamp.