L’exposició La fragilitat de la pintura a l’època del ‘fast food’ de Carles Gabarró, a la Fundació Vila Casas del 4 de febrer a l'1 de juny, mostra quatre dècades d’experimentació pictòrica marcada per la repetició obsessiva d’objectes i temes. Amb una pintura matèrica i intensa, Gabarró crea una iconografia pròpia en constant mutació, buscant la tensió entre allò mateix i allò diferent.
Comissariada per Francesc Puntí, la mostra s’organitza en quatre àmbits: Magma, Biblioteques, Fàbriques i Llits, amb obres dels anys vuitanta fins a l’actualitat. La seva pintura, allunyada del consum ràpid, exigeix la col·laboració de l’espectador i esdevé un agent discursiu que dialoga amb l’art, la ciència i el pensament contemporani.
“No vaig ser jo que vaig buscar la pintura, sinó que va ser la pintura la que em va atrapar a mi amb una força d’atracció potentíssima”, explica Carles Gabarró, que treballa amb capes gruixudes, degotejos i accidents controlats, condensant la pintura en un sol acte -herència del neoexpressionisme alemany-. La seva trajectòria passa per la reinterpretació de mestres com Zurbarán i Goya fins a una síntesi essencial i depurada. L’artista, establert a L’Hospitalet des del 2015, manté una mirada rigorosa i repetitiva que converteix la fragilitat de la pintura en la seva fortalesa.
