La lliçó de Diògenes

Àlex Mitrani posa en solfa l’obra de vint artistes per iŀlustrar el pensament del filòsof grec de l’antiguitat Diògenes de Sinop, que preconitzava les bonances d’una vida austera. El comissari defensa que "hi ha una constant transgeneracional en l’art català contemporani que es basa en una reducció de mitjans, en una simplicitat fonamental i en una economia que, paradoxalment, redunda en la intensificació de valors estètics, tot rebutjant la retòrica i l’excés".
L’exposició desgrana en set apartats i amb una seixantena de peces aŀlusives, algunes més anecdòtiques que altres, les bases de la doctrina del pensador: contra el valor (destaca l’impressionant 'Paper moneda', vuit quadres realitzats amb bitllets d’euro triturats, d’Ignasi Aballí; o el mòbil amb monedes de Jaume Pitarch, 'Calderilla'), elogi de la pobresa (amb 'Trencadissa', fragments d’una ceràmica romana, un vitrall modernista i una 'Xibeca', de David Bestué), la temptació del no-res (apareixen els acrílics quasi monocroms sobre tela d’Alfons Borrell), l’objecte fonamental (amb les delicades escultures 'Pedra estovada' o 'Ocell piu-ploc', de Jordi Pablo), cosmopolitisme i solitud (inclou la sèrie fotogràfica de Rio de Janeiro i São Paulo, de Luz Broto), vestigis de l’acumulació (Bestué i Marc Monzó donen la volta a la síndrome de Diògenes amb la instal·lació 'Pèl i ploma') i la reducció com a mètode (incorpora 'Escala de valors' o la inspiradora 'Avenç', llibretes d’estalvi amb ingressos de poesia, de Mar Arza).
Quan proliferen diverses alternatives socials entorn del decreixement, algunes idees de l’escola cínica prenen vigència i reverberen, també, en l’esfera creativa.