Exposició col·lectiva en la que participen els artistes Jesper Dalgaard, Pauline Fondevila, Carlota Juncosa, Jonathan Millán, Rasmus Nilausen, Miguel Noguera, David Shrigley i Nedko Solakov.
La multiplicitat de punts de vista reunits en aquesta exposició convergeixen en un mateix aspecte: la posada en escena dels mecanismes pels quals es construeix el sentit (de l'humor). Les obres utilitzen el dibuix no tant com un reflex o un registre de la realitat sinó com un material que la constitueix, després ve la necessitat constant d’atorgar-li un sentit i la inèrcia perquè aquest sentit es cenyeixi a la normalitat. És la coherència, el sentit comú i la bona direcció els que estan en escac en tots aquests treballs. La distància amb la norma es produeix en el desvari, l'ombra i l'humor negre. Així, la normalitat s'abandona en una mena d'angle obtús i punyent en alguns casos, i en una fugida que va en múltiples direccions en uns altres. Pols oposats en un camp magnètic espatllat (el que és real, l'animal, la mula) escapant feixugament de la normalitat (la lletja).