[image]
[title]Entrar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és com fer un viatge en el temps, ens adverteixen mentre ens conviden a entrar-hi. Sorprèn l'olfacte, per l'olor indesxifrable barreja de pols, teles i de fusta antiga; i sorprèn la vista, per més que s'hagin observat centenars de vegades els quadres dels salons de París i els estudis d'artistes del segles XVIII i XIX. Al terra, un tauler d'escacs lluent i noble; enfilant-se per les parets fins al sostre, els retrats d'acadèmics, bustos i escultures i estudis de plantes, pintures acostumades a passar fred a l'hivern i suar a l'estiu, avesades als extrems i no a la temperatura constant, de fins a 21º, que impera als museus convencionals.
A les dependències situades a la segona planta de la gòtica Llotja de Mar, i seu de la Cambra de Comerç, es conserva la col·lecció de l'Acadèmia de Barcelona. No hi ha vigilants de sala i al carrer la col·lecció no està senyalitzada; no es pot establir un horari de visita superior a l'actual per falta de recursos però, tot i no complir els requisits que els acreditarien com a museu, la conservadora Victoria Durá en reivindica el paper. Perquè el de l'Escola de Dibuix va ser un dels primers museus de Barcelona al segle XVIII i va representar una de les coŀleccions d'art més importants de la ciutat fins que no es va constituir el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el 1906. S'hi conserven obres d'Antoni Caba, Claudi Lorenzale, Vicenç Rodes i Lluís Rigalt, mestres a Llotja d'alumnes com Fortuny, Gaudí o Picasso.
A nivell artístic, l'Academia de San Fernando de Madrid era la institució de referència, però el 1775 la Junta de Comerç de Barcelona va crear un model propi: l'Escuela Gratuita de Diseño, on s'hi ensenyava pintura, escultura i arquitectura, naixia per la necessitat de formar artesans que treballessin en la indústria, i sobretot, en la branca del tèxtil. A mitjans del segle XIX es va constituir l'Academia de Bellas Artes de Barcelona i el 1900 va deixar d'impartir classes.
Què en queda, de l'escola de dibuix, escultura i pintura? Les obres de mestres i professors, que, sumades a les donacions i les pintures provinents de la desamortització, configuren un fons de 700 pintures i 300 escultures, a més d'estampes i dibuixos. N'hi ha que no s'han localitzat però que consten als arxius, i n'hi ha de cedides, però entre els tresors que hi contemplem destaquen els dibuixos que Marià Fortuny enviava des de Roma, on estava pensionat, i que ara s'exposen a la Sala de Juntes.
Els seus escorços comparteixen protagonisme amb un relleu de Diana sorpresa al bany, de Damià Campeny (l'original de la seva Lucrècia s'amaga al pis de sota, a les sales de la Cambra de Comerç). És una obra excepcional, tant per la tècnica com per la temàtica, i és que la mitologia, pels nus, era un tema tabú al segle XVIII. També destaca una pintura de Lorenzale, representant del natzarenisme, i el retrat de la Reina Maria Cristina sostenint Alfons XIII en braços de Caba, dels pocs exemples de pintura monàrquica que es conserven.
Les escultures de guix amb les quals els alumnes universitaris tornen a aprendre a dibuixar al natural i obres contemporànies, que provenen del concurs de dibuix de la Fundació Ynglada-Guillot o són regals dels acadèmics, completen un fons únic. Els concerts de música i les conferències, amb col·laboració dels 41 acadèmics iŀlustres que dirigeixen la institució, són una excusa més per donar a conèixer el tresor de l'Acadèmia. I és que de galeries vuitcentistes com aquestes ja no se'n veuen.