L'art contemporani omple els centres cívics amb Temporals

'Bon dia // Bona nit': aquesta salutació tan bàsica i recorrent en el nostre dia a dia dona nom a la mostra de Pluja Àcida. És una recopilació d'imatges i salutacions virtuals que circulen per la xarxa social i de missatgeria Whatsapp en grups i que Pluja Àcida tracta com un gest d'amor i amistat per sobre de qualsevol consideració capitalista. Una mostra de la manera en què ens relacionem.
Seguint amb les interaccions entre persones, 'Cave canem' de Gerar Galián parteix del concepte de 'foc amic': com tot ésser humà en condicions d'igualtat té la mateixa capacitat de fer malbé l'altre, convertint cada individu en enemic de tot individu. Una reflexió sobre la fina línia que separa les amistats dels enemics
Albert Gusi ens portarà 'Tengui, tengui, tengui... Falti': una exposició on la fotografia és l'excusa per implicar el veïnat. Amb ella podrem involucrar-nos en l'obra a través d'accions o gestos convocats per l'artista i encreuar les nostres aportacions efímeres amb les imatges fixes.
En contrast, amb 'Rizomes' de Gil Gelpi i Bàrbara Puigventós, unirem fotografia i escultura per reflexionar sobre el cos i el ser: la relació entre un cos material format per òrgans i cèl·lules que guarden sentiments. Un paral·lelisme en què, dins els barris, les persones són les cèl·lules.

Cada territori és únic, però un mateix territori també és diferent segons els ulls des del qual es mira. Això és el que mostra 'Pasado-mañana' de Colectivo Juan Nadie: partint de la fotografia aquest col·lectiu genera una experiència compartida en què creen una sola mirada, però composta de moltes individuals. Una mostra d'una exploració arqueològica en què cada mirada aporta un significat diferent del territori.
Fixant-nos, també, en la natura, a 'Our Garden' de Román Yñán reflexionarem sobre els humans i la seva relació amb la terra a través d'un diari fotogràfic de 12 anys. En ell veurem evolucionar els retrats familiars i les generacions d'una família, amb un jardí com a teló de fons.

Els Estats ens controlen, saben de nosaltres i ens amaguen informacions. Però... fins a quin punt?
A 'Firma', la Paula Artés es qüestiona el volum de dades persones que l'Estat gestiona sobre nosaltres i ens planteja el gran desconeixement general sobre l'ús que se'n fa.
Per l'altra banda, a 'La criatura de l'illa de Jekyll' de Daniel Gasol, Laura Llaneli, Rafael Arocha i Violeta Mayoral, comissariats per Diana Padrón, la ficció i la no-ficció s'encreuaran per fer-nos reflexionar sobre la comunicació, els 'fakes' i la veritat a través de 'The creature from Jekyll Island': un pamflet conspiranoic publicat el 1994, en què es desvetllen les suposades trames del Sistema de Reserva Federal dels EUA a principis del segle XX per endeutar els americans.

Donar visibilitat a les dones, els seus valors i el significat de l'adjectiu 'femení': així és com es presenten dues exposicions més que voltaran pels centres cívics. Per una banda, 'Memòria roja' d'Àurea Estellé Alsina, a través de la fotografia la serigrafia i la instal·lació participativa, posarà el focus en la memòria de les dones republicanes durant la Guerra Civil i els durs anys de postguerra. Persecucions, humiliacions, violències... una memòria dura, real i que retrata el passat dels barris.
Per altra banda, el col·lectiu Venecia Flúor ens portarà la segona part d''On van elles': una proposta que busca crear diàleg i construir un imaginari audiovisual sobre què s'entén com a femení. Tot, a través d'una aposta per la tecnologia digital i la intel·ligència artificial, eines normalment associades a altres camps.
Consulteu les rutes que faran totes aquestes exposicions i trieu la vostra per fer del 2022 un any on els protagonistes siguin els barris i l'art.