Quatrat màgic, Subirachs, Sagrada Família
ShutterstockQuatrat màgic, Subirachs
Shutterstock

5 escultures per recordar Subirachs a Barcelona

Redescobrim alguns dels exemples més emblemàtics de l'escultura pública que l'artista va deixar repartida per la ciutat

Publicitat

Josep Maria Subirachs (11 de març del 1927- 7 d'abril del 2014), l'escultor d'angles marcats i de textures acusades, és conegut per la seva intervenció a la Sagrada Famíllia, on va treballar durant gairebé vint anys fins a concloure la façana de la Passió, però Barcelona atresora també bona part dels seus projectes d'estatuària pública.

Us proposem cinc obres per redescobrir l'artista a peu de carrer; per a retrobar-vos-hi en la distància curta visiteu l'Espai Subirachs i la galeria Artur Ramon, que conserva bona part de l'obra exempta de Subirachs.

NO T'HO PERDIS: 25 Joies arquitectòniques de Barcelona que has de visitar

Fris Banc de Sabadell (1971)


Mirant amunt, a les cornises i les façanes, també hi ha rastres de Subirachs. A l'antiga seu del diari Tele-Exprés (Aragó, 390) va evocar-hi les columnes de la premsa escrita, i a la cantonada del Banc de Sabadell (Rambla Catalunya, 115) (foto) va gravar-hi el nom de l'entitat bancària. El fris de la seu nova de l'Ajuntament de Barcelona, de 46 metres de longitud, relata la història de la ciutat.

'Les Taules de la Llei' (1959)

Potser més d'una vegada vau resseguir els relleus de Subirachs per comprovar si aquella cara que adornava caixers del Sabadell de Passeig de Gràcia sobresortia o s'enfonsava, o heu provat de desxifrar la iconografia de l'escultor, farcida de símbols com el laberint, la Torre de Babel i l'escala de l'enteniment. Podeu seguir jugant amb les mans i l'intel·lecte a 'Computació i comunicació', una obra dels anys 70 on evoca dues figures dialogant i el diferents sistemes de numeració. I buscar el misticisme amb la reinterpretació de 'Les Taules de la Llei' (foto) bíbliques que va fer per a l'edifici de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

Publicitat

'Forma 212' (1957)

Tot i que les formes cel·lulars de formigó passen gairebé desapercebudes a la sortida de metro de Mundet, 'Forma 212' és una obra destacada en la trajectòria de Subirachs perquè marca les seves primeres incursions en l'abstracció a finals dels anys 50. A més, aquesta va ser la primera escultura no figurativa que va exhibir-se a l'espai públic de Barcelona.

Go (1996)

Cal entrar al General Óptica de Francesc Macià (o a la seu de Rambla Catalunya, 87) per contemplar les obres que l'artista va realitzar en exclusiva per a l'empresa òptica. Un dels exemples més espectaculars és la peça 'Macrocosmos', situada en les escalaes que uneixen les dues plantes de la botiga de Francesc Macià. Ens quedem amb un exemple de l'esperit juganer de Subirachs aplicat a un element tan quotidià com el pom de la porta: Go –les inicials de General Óptica– és una peça d'art i alhora una invitació a entrar a l'establiment.

Publicitat

'Monument a Francesc Macià' (1991)

Aquesta escala invertida que reposa sobre una base de travertí no és sinó el perfil de Catalunya. La silueta és només una de les parts d'aquest conjunt escultòric que Subirachs va dedicar al president de la Generalitat. Si la resseguiu el marbre topareu amb ressenyes biogràfiques sobre Francesc Macià esculpides a la pedra freda. Si ets de Barcelona, no cal que et diguem on la pots veure, oi?

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat