Luis Marsans. A la recerca del temps perdut

La galeria a34 –al 34 del carrer Aribau– és l’equivalent estètic d’aquelles botigues de queviures per a gurmets. Tan sols cal recordar exposicions com la dedicada al caricaturista nord-americà Saul Steinberg o la darrera retrospectiva d’Antoni Llena, que acaba de nodrir amb la seva obra els bagatges del MoMA novaiorquès.
Què podem dir de Luis Marsans (Barcelona, 1930 - 2015)? Doncs que, si no l’heu descobert encara, us espera una sorpresa. La seva vida és digna d’una novel·la: coneix Ismael Smith a Nova York, i aquest li presenta Salvador Dalí. Interès per la Bauhaus, treballa amb l’arquitecte Josep Antoni Coderch, es relaciona, durant l’arrencada de Dau al Set, amb Joan Ponç, i més endavant amb l’aquarel·lista Ramón Gaya. Va descobrir la fe ortodoxa... i no va exposar la seva primera individual fins als 42 anys.
Forma part d’una secreta tríada del silenci de l’art català contemporani, al costat de Francesc Todó i Xavier Valls, encara que també podria ser el germà secret de Balthus. Aquesta exposició està dominada per aquarel·les, guaixos i litografies entorn de 'La recerca del temps perdut', de Proust. Però si en voleu comprendre més l’esperit que l’ànima, més que Proust, el referent és un vídeo inèdit realitzat per la filla de Marsans on s’evoca el seu particular univers i se’l veu, per primera vegada, pinzell en mà...
No oblideu que el tema central de 'La recerca' és la fugissera incertesa de l’amor, no pas la magdalena, trist McGuffin amarat de til·la.