Matt Mullican. The Meaning of Things

Per als qui encara no el coneguin, Matt Mullican va néixer a Califòrnia. Com Google, Facebook, Apple i HP. Us semblarà agosarat, però aquest estat nord-americà ha viscut una revolució de significants encara més important que la del París de la Iŀlustració, quan una colla d’inteŀlectuals van intentar encabir el món en una enciclopèdia i els caps van acabar rodolant.
L’exposició de Mullican a ProjecteSD és un desaprenentatge sistemàtic del mètode amb què avui entenem el món. Un desaprenentatge que van iniciar els dadaistes i van continuar els surrealistes. La seva "sistematització de la confusió" tan endreçadament duta a terme per Salvador Dalí no és gaire diferent del mètode mullicanià. L’artista treballa alhora tres persones: el jo, el tu i l’ell omniscient, i enumera centenars d’activitats humanes, com la violència, l’esport o el sexe, extretes d’imatges que poblen internet, retallades, enganxades en un foli, decorades amb una filigrana automàtica i meticulosament numerades de l’1 al 600 i escaig.
No sé si heu llegit que hi ha un corrent que resol determinats problemes conductuals mitjançant la correcció de l’escriptura. Res no és innocent, i els automatismes de Mullican –si oblidem que tots tenim un canell que configura els girs de la mà– performen coreografies dissenyades pel subconscient. Mullican és molt amic de la hipnosi. I pensa, pel que veiem, que això de la personalitat potser sí que és personal, però no pas única ni intransferible.
El sistema de Mullican, a diferència dels creadors d’algoritmes en línia, és deliciosament artesà: tisores, retolador, folis, goma... Si arribeu al darrer full encara amb la ment clara i concentrada, és que no heu entès res de res.