Matter Matters. Dissenyar amb el món

Com dissenyarem, ara que cada vegada hi haurà més escassetat de matèries primeres? La nova exposició permanent del DHub intenta respondre aquesta pregunta. Sota el nom ‘Matter Matters. Dissenyar amb el món’, la comissària Olga Subirós fa un recorregut pel passat, el present i el futur de la matèria, des de l’extractivisme colonial al moment de crisi climàtica actual. L’exposició respon al canvi de rumb implantat pel director del DHub, José Luís de Vicente, que vol que el nou museu respongui a les preocupacions del segle XXI. 

El DHub no només estrena expo, també estrena mirador. Una de les idees que la comissària Olga Subirós ha posat en pràctica és la d’ensenyar la ciutat com una conseqüència més del disseny contemporani. Per això s’han destapiat les finestres de la segona planta del DHub, que ara permeten veure la plaça de les Glòries i el mercat dels Encants.

Dins la mostra, un finestral a la ciutat dialoga amb un mur de ceràmica. Són 12 metres de peces que van de l’edat mitjana fins al segle XX.Totes les ceràmiques tenen motius naturals: s’hi veuen peixos, ocells, plantes. “És una natura romantitzada que contrasta amb la ciutat que tenim al davant”, explica Subirós. “La manera que tenim d’entendre la natura, com una cosa separada de l’ésser humà, és el que ens ha dut a explotar-la”. 

La mostra aglutina, en una superfície de 1.000 m², més de 700 peces de creadors nacionals i internacionals. Algunes peces són de rabiosa actualitat, i d’altres són peces de les col·leccions històriques del Museu del Disseny: la idea és que entre elles hi hagi un diàleg per explicar com el disseny ha estat un agent clau en les transformacions que ha patit el món des que els humans vam començar a fer-nos-el nostre. 

Abans d’entrar a la sala principal, l’exposició presenta dues instal·lacions que ens posen en context. La primera ens situa en els 500 anys d’història del nostre món: de l’extractivisme, del colonialisme occidental i dels canvis tecnològics que ens han dut on som ara. I de la visió general, a la particular: la segona instal·lació mostra vint objectes que es poden comprar a Barcelona avui, i que formen part de la nostra quotidianitat. Des d’una coixinera a un raspall de dents, la mostra planteja com eren aquests objectes abans, ens explica com són ara,  i es pregunta com podem millorar-los de cara al futur. 

El vincle que uneix les peces són els materials. De fet, cap peça de l’exposició està exposada en solitari. Per això, el blau cobalt de les rajoles renaixentistes o dels gerros d’Artigas dialoga amb les bateries del mòbil, que funcionen gràcies a aquest material que s’extreu del Congo. O el plàstic que hem produït en massa, del qual n’estem construint alternatives. Subirós es pregunta: “Que no puguem fer servir plàstic vol dir que s’hagi acabat la festa?”. La resposta la trobem en uns lluentons fets amb material compostable. El desig humà sempre existirà, però canviant els materials no cal renunciar a res. 

Amb aquesta exposició, el Dhub vol oferir una visió de la col·lecció més transversal, inclusiva, integradora, propera i útil a la ciutadania. I sobretot, una visió optimista, que té fe amb la restauració del planeta i ens ensenya noves maneres de dissenyar amb el món tenint en compte l’impacte en els humans i no humans.

En l’elaboració d’aquest nou relat museogràfic hi han participat una vuitantena de convidats nacionals i internacionals. Com a resultat, una quarantena de peces del seu treball han entrat a la Col·lecció del Museu, i aquest ha ampliat el seu patrimoni.