Michael Snow. Seqüències

Avís per a navegants. Hi ha exposicions, i aquest n’és un cas, que no apel·len directament als sentits. Amb obres que existeixen perquè sí i que no necessiten la nostra simpatia, o la nostra compassió. Hi ha retrospectives que ens ignoren. I davant aquest fet, podem fer bàsicament dues o tres coses: girar cua immediatament, fer una passejada ràpida i ja està –total, l’entrada és gratuïta–, o posar l’ànima en blanc, obrir els sentits i deixar-nos amarar del que vulgui dir-nos aquest autor. L’autor en qüestió és el canadenc Michael Snow. I ja era hora que aterrés a Barcelona. De vegades la Virreina tapa forats que el MACBA ni considera. Aquest n’és un cas. Snow (Toronto, 1928) s’ha guanyat molts anys la vida com a músic de jazz, però ha treballat també els films, el vídeo, la pintura, l’escultura, els llibres i les instal·lacions. I tot ho ha fet des de l’altre costat, com si el que anava a emprendre fos quelcom nou on no hi ha certeses establertes, com si encara estigués per inventar.
Snow es donà a conèixer internacionalment el 1967, quan el seu film experimental 'Wavelength' guanyà el Gran Premi a Exprmntl, el festival de cinema experimental de Knokke (Bèlgica).
Aquest film és un continu de 45 minuts que capta, amb càmera fixa, el recorregut de l’estudi de l’artista, i conté aspectes que seran recurrents en el treball de Snow: la relació entre interior i exterior, entre anvers i revers, la mutació, l’allargament o condensació de la imatge i del so, la relació entre objecte i imatge, la llum com a matèria o el continu espai/temps.
Però si algun corrent domina l’obra de Snow, aquest és la gramatització de l’espai, la màgia de significats i significants jugant a fet i amagar entre seqüències.