3 motius per no perdre's Temporals als Centres Cívics

Durant aquesta tardor, els Centres Cívics també són  escenari de protestes fetes art amb exposicions com 'El capitalisme. Ego i ésser' de l'escultor Bart Calero. Una exposició d'escultures i instal·lacions que reflexionen sobre la força que exerceix la societat capitalista en la nostra identitat fins a esborrar el nostre ésser real.
La fotògrafa Myriam Meloni, amb instantànies punyents, ens porta un retrat de l'enduriment de les polítiques migratòries europees; la cara més fosca del somni anomenat 'Europa' amb 'Different shades of blue'.

Un dels objectius del cicle Temporals és apropar el barri a l'art i apropar la ciutadania a la ciutadania. D'aquí neixen exposicions com 'L'opinió dels altres era molt més important', de Clara Nubiola, una artista plàstica que ha construït aquesta exposició a partir de les respostes de veïns a preguntes com: què és el que més t'agrada del teu barri o... quin carrer evites passar?
Qüestions amb respostes ben clares que tots i totes tenim al cap i que ara han quedat recollides per ressaltar la importància d'escoltar l'opinió dels altres.
No sabem les respostes dels veïns que residien als nostres barris a finals del segle XIX i XX, però sí que podem descobrir-ne la vida al barri. Tot, gràcies a 'Relats revelats': una exposició que ens porta un cosmos fotogràfic de la gent i el seu dia a dia a la Barcelona d'aquella època.
Imatges, vídeos i tot el que configura l'univers de l'etapa adolescent. La fotògrafa Tanit Plana ens apropa a la joventut amb 'Puber': una col·lecció audiovisual que explora les pràctiques socioculturals dels adolescents a partir del retrat.

La violència sempre és explícita? O a vegades queda amagada en fets aparentment no violents?
Sota l'organització de l'ICUB, també us espera 'Evidència, latència i transparència. Sobre la violència i la seva representació': una proposta en què cada centre cívic presenta una obra d'un petit nombre d'artistes que reflecteixen la dificultat de representar la cara oculta de la violència i, també, la redundància de la seva representació més normalitzada.