L'exposició 'No em sents' ha pogut reposar i tres mesos després d'enllestir-ne el muntatge abans del confinament, per fi veu la llum. Es desplega com un llibre il·lustrat i, en el conjunt de dibuixos, instal·lacions i pel·lícules on s'entrecreuen mites antics i contemporanis d'Orient i Occident, hi ressona la veu compromesa de l'artista índia Nalini Malani, guanyadora del setè premi Joan Miró.
Malani va néixer a Karachi –avui Pakistan– el 1946. La seva biografia està marcada per la barreja de la història local i internacional, apunta Martina Millà, cap de projectes de la Fundació Joan Miró i comissària de la mostra. Va aprendre dibuix anatòmic i botànic perquè la família li permetés cursar la carrera artística; després iniciaria l'experimentació amb l'animació i el cinema. A París, als 70, va consolidar la seva consciència política i social (i hi va descobrir l'obra de Miró); més tard, a Nova York, coneixeria i la marcarien les pràctiques d'Ana Mendieta i Nancy Spero.
Obre la mostra un preciós teatre d'ombres amb referències la profetessa Cassandra en diàleg amb els dibuixos murals de Malani, que desapareixeran en un acte performàtic. "La figura de Cassandra fa dècades que és amb mi, representa el pensament femení i si l'escoltéssim ens podríem apropar més al progrés", explica l'artista per videoconferència. Les seves lectures de capçalera entrellacen sales i projectes; el més recent són les animacions que comparteix a Instagram, amb referències al poder, la fi de les utopies, i la necessitat de ser escoltats en un planeta esgotat. "La Terra necessitaria vacances uns mesos a l'any", defensa l'artista.