Pablo Picasso i Paul Eluard, dos grans artistes que, més enllà del nom, compartiren època, gustos artístics i literaris i fins i tot opcions polítiques. Es van conèixer l'any 1935 i des d'aleshores les seves vides i les seves obres es van veure íntimament lligades. Eluard fou qui va presentar Picasso a Dora Maar, amb qui mantingué una relació des del 1936 al 1944. L'exposició s'endinsa en la constel·lació d'amistats i en l'ambient intel·lectual que compartien tots dos artistes a través de fotografies, cartes i dibuixos que reconstrueixen el panorama de l'elit cultural de l'Europa d'entreguerres, però també la seva implicació política comuna –Eluard va convèncer Picasso d'afiliar-se al partit comunista– davant els durs esdeveniments que estaven vivint.
L'amistat entre Picasso i Eluard va ser molt fructífera en molts aspectes. Tots dos artistes s'admiraven mútuament i seguien de prop les seves trajectòries. Es van intercanviar, regalar i dedicar quadres i poemes. Però a més van col·laborar estretament en més d'una ocasió fusionant pintura i poesia. Les obres exposades –moltes procedents de l'antiga col·lecció del poeta– i molts dels llibres i manuscrits de la mostra –en gran part inèdits– fan evident aquest transvasament plàstic i intel·lectual. La seva amistat es va veure truncada per la mort prematura d'Eluard l’any 1952, un fet que va marcar profundament Picasso. En definitiva, dos noms fonamentals de la cultura mundial del segle XX units per una gran amistat que reviu inalterable. Picasso i Eluard s'uneixen de nou a les sales del Museu Picasso de Barcelona per cantar junts i una altra vegada en nom de la llibertat.