Paul McCarthy. WS/CSSC, Drawings and Paintings

Paul McCarthy em recorda l’avi de la Heidi. Les seves maneres suaus desconcerten, especialment quan recordem que la seva darrera obra, un immens tap anal inflable, va ser retirada de la place Vendôme de París el 2014 a causa de les protestes dels seus distingits veïns.
El que trobarem a l’interior de la Fundació Gaspar tampoc desmereix la carrera d’un creador polèmic, gran amant de les substàncies llefiscoses com els mocs, la merda, el quètxup i la carn picada. Bàsicament dues sèries, materialitzades en 31 dibuixos i tretze pintures de dimensions descomunals. Gent que defeca, fel·lacions, sodomia, humiliació, degollaments i collages de revistes, catàlegs de subhastes, imatges de sexe explícit extretes d’internet i, fins i tot, una tauleta de cafè.
Es nota que McCarthy és nord-americà. I la temàtica de les seves obres està farcida de referències al món de Disney, als clàssics del cinema i a les populars soap-box opera. Als inicis de la seva prolífica carrera, McCarthy es va dedicar a la pintura i a l’accionisme. Després es va passar a l’escultura. Mai va abandonar, però, el dibuix. Tal vegada el millor d’aquesta mostra.
Actualment està rodant una mena de western basat en 'La diligència', de John Ford. A l’entrada de l’exposició podem veure-hi una pila d’esbossos i fotografies extrets dels arxius del seu iPhone. També hi trobem dibuixos, desplegats a la manera de storyboard. La segona sèrie de la mostra està basada en el personatge de la Blancaneu. En una peça, es munta un trio amb Mickey Mouse sota l’esguard fotogràfic de l’oncle Walt. Va fort.