L’exposició Posar el dit a l’ull de Lluís Hortalà als Espais Volart és una conjunció d’arts —escultura i pintura— que es creuen amb diverses tècniques per desafiar la percepció, com el miratge, els límits del trompe-l’œil (una forma d’art il·lusionista), la il·lusió òptica o la imitació, precisament per fer-nos reflexionar sobre com es construeix la realitat. L’exposició, comissariada per Teresa Grandas, estarà disponible del 18 de febrer al 13 de juliol i presenta una selecció d’obres de diferents èpoques, connectant peces recents amb altres més antigues. Què les uneix? Al llarg de la seva carrera, Hortalà sempre ha posat el dit en el mateix ull: què és el saber i les seves manifestacions, de quina manera el coneixement ens fa pensar el món i quines són les estructures que articulem per vehicular-ne la visibilitat.
L’exposició s’inicia amb Échafaud (Mundus muliebris), una escalinata que simbolitza la mirada i la jerarquia del poder, abordant la relació històrica entre marbre i ostentació. Amb el trompe-l’œil, Hortalà transforma la il·lusió en un espai de reflexió, fent de l’engany una eina per pensar el món. Un altre exemple de peça exposada que es basa en una tècnica diferent és el paper pintat de Into the Thin Air (2001), que utilitza la fragmentació per ocultar i revelar un dibuix al carbonet de l’Everest a través de forats rodons, creant una il·lusió de cortina de flocs de neu. Aquesta inaccessibilitat visual simbolitza la dificultat de l’ascensió a la muntanya, una experiència personal de Hortalà com a escalador que es connecta amb la seva recerca artística sobre la percepció.
Més enllà de la crítica política o ideològica rere cada peça d’Hortalà, l’escultor i pintor es val de diferents tècniques artístiques que juguen amb la percepció per portar-la al límit i qüestionar-la. Tot es converteix en un joc irònic i paradoxal que ens convida a entrar i a pensar sobre tot allò de què sembla que parla, per mostrar-nos que, en realitat, parlem d’altres coses. En aquesta exposició, el que no trobareu són certeses, sinó un gran macramé de paradoxes, aparences i preguntes respostes amb preguntes.
