Teresa Solar Abboud. Somni màquina d’ocell

El Museu CA2M (Madrid) i el MACBA (Barcelona) presenten l'evolució de l'esculptora i artista Teresa Solar Abboud (Madrid, 1985) en dues seus amb perspectives complementàries, del 21 de novembre al 9 de març. Solar compta amb una llarga trajectòria en l’art d’escultures de grans dimensions, que sovint exploren la relació entre el cos humà i les seves estructures en diàleg amb materials naturals, estris o objectes d’ús humà. La resistència del llenguatge i la morfologia de la parla són temàtiques clau que recorren la seva obra, entre d'altres conceptes com el buit, la resistència o la connectivitat, evocats per una constel·lació de metàfores escultòriques.

Entre les obres destacades, es pot veure 'Osteoclast', que parla de la fragilitat humana al mar i de la seva capacitat de migrar i transformar-se. L’artista hi estableix un paral·lelisme entre els caiacs, embarcacions primitives buidades utilitzades tradicionalment com a mitjans de migració, i les estructures poroses dels ossos, on comunitats de lligaments i cèl·lules poden fer niu. Formes que estan a mig camí entre el cos humà i una estructura d’enginyeria i que representen tant la capacitat de fer comunitat, com la d'evolucionar.

L’exposició al CA2M, titulada 'Ocell somni de màquina', se centra en les investigacions recents de l’artista en un 'espai de contracció'. Posteriorment, al MACBA, sota el títol 'Somni màquina d’ocell', l’exposició s’expandeix en un 'espai de dilatació', incorporant peces que recorren els seus inicis amb el vídeo, la ceràmica i els experiments blandiformes, fins a arribar a les grans escultures immersives que defineixen el seu llenguatge propi.